Antològic i dels que fan història, així va ser el recital que Atomic Pardalets van oferir el passat dissabte a la sala Clap de Mataró. Va ser un concert màgic del qual les entrades van tardar poques hores en acabar-se a pesar del secretisme, un concert que va provocar revendes a les afores del Clap, un espectacle que va omplir la sala amb més de sis-centes persones i que en va deixar moltes més amb la mel als llavis, un fet que va suposar la reafirmació del grup que formen Manu Chao i Fermin Muguruza com a màxima expressió del panorama musical mestís i que va suposar l’ascens del Clap a la màxima categoria de sales mundials.
Manu a soles
Amb quaranta minuts de retard compareixia davant dels fans Manu Chao, l’ex-líder de Mano Negra, un dels cantants més glamourosos que hi ha, un líder i un autèntic festero. Ho feia fotent tralla i demostrant amb força qui és i d’on ve, Por el suelo, Welcome to Tijuana i el conseqüent El Viento van ser els temes elegits per començar la nit màgica, gràcies sobretot a la comunió dels artistes amb un públic posseït. Els genuïns talls de Que pasó que pasó van conduir la vetllada a la compareixença en escena d’un artista bandera: el gran Fermin Muguruza.
Un duet formidable
El petit de la saga Muguruza va comparèixer en escena per entonar, amb la companyia de la totalitat de la Radio Bemba els temes Maputxe i el potentíssim Puzka un crit de guerra dels pobles oprimits del món, d’una causa amb la qual Muguruza i també Manu s’hi senten totalment compromesos i, a més, en fan bandera.
En pla Acústic
La nit havia començat moguda i els fans, ja convertits en hooligans s’havien accelerat un pèl massa. Això ho va aprofitar Manu Chao per aparèixer sol a l’escenari, amb la guitarra i un tamboret per entonar els excel·lents “tranquis” sobretot del disc Clandestino. Desaparecido, Clandestino, un altre Por el suelo i les exquisides Minha Galera i la Despedida van donar pas a la tralla més electritzant dels dos darrers discs de Chao i fins i tot algun de Mano Negra.
Apoteosi extraordinari, èxtasis
Els hits del Próxima Estación: Esperanza, Me gustas tu i La primavera van encendre un públic extasiat. La canya no pararia durant una mitja hora de somni. El genial Machine Gun, potser el millor tema de Mano Negra, va iniciar un bloc de cançons excel·lents, amb uns arranjaments i solos de gala, sobretot pel que fa al guitarrista de Radio Bemba, que dissabte va guanyar-se el cel.
L’autòctona Rumba de Barcelona va donar pas a les genials i màgiques Blood and Fire, Pinnochio, Casa Babylon, Radio Bemba i a la cançó de cançons de Fermin Muguruza, l'eterna Dub Manifest que va resultar senzillament genial.
Al cap de mitja hora el paradís era al Clap, els músics havien aconseguit el més difícil, que la música prengués els cossos movedissos d’una claca incapaç d’assimilar l’esllavissada de música que, des de l’escenari del Clap, inundava tota la sala d’uns ritmes inacabables i afrodisíacs.
Continua la festa
Era moment d’acabar el concert però no la festa, s’havia d’acabar, no es podia absorbir tanta música, era massa, no era humà. Els artistes es van despedir deixant un espectacle gens menyspreable de percussió i deejay amb els músics jugant a pilota amb el públic.
Algunes sortides esporàdiques de Fermin Muguruza, en especial en una llarguíssima Dub Manifest que va acabar totes les forces que quedaven, van finiquitar la nit amb un triomf absolut de la bona música i un somriure global de tot el públic.
Qualsevol que hi fos va estar i està encara eufòric. El concert de dissabte passat és dels que entren als anuaris, dels històrics. Un concert que va servir per a la consagració davant del públic mataroní d’una sala immillorable que ha esdevingut un orgull per a la ciutat. Una sala que porti Fermin Muguruza i Manu Chao en concert és un goig del qual tots n'hem de gaudir. Dissabte passat el Clap es va convertir, una vegada més, en l’icona mataronina de la bona música en directe i en un referent arreu. Que en prengui nota qui ho hagi de fer de cara a Les Santes, els mataronins, després d’Atomic Pardalets, ja no ens conformem amb qualsevol cosa.
Cugat Comas// Freqüència Iluro
