Divendres passar a la nit, al Clap, es va viure una autèntica nit de Amparanoia. En un curt parèntesi de dues hores, Amparo i su Charangoia, nom amb el que es presentaven ella i la banda a la ciutat, van transmetre “buen rollito” des de dalt de l’escenari al públic que ocupava la sala.
Una exultant Amparito rodejada d’una banda càlida van omplir el Clap de música de la bona, amb una destressa magistral es van saber moure entre la rumba, la salsa, el ska i el reggae com si estiguessin passejant per un camp de margarides un radiant dia de primavera. Les cançons en directe eren unes altres que les dels discos, tenien la mateixa lletra i melodia, però estaven tant treballades que prenien un nou aire de la veu d’Amparo i su Charangoïa.
La banda era un conjunt harmònic que perpetia a cadascún dels seus membres pendres un temps per a fer un solo, jugar una miqueta i seguir com si res. La seva música desprenia el son cubà que cinc dels set membres portava a les venes, el sisè aportava la sonoritat balcànica a les cordes i el setè era Amparo. Calia parar atenció al coll del trompetista que s’inflava més que les galtes de Louis Amstrong.
Si Daniel Higiènico es va presentar al Clap com el bufó de la cort, aquest divendres vàrem conèixer a la reina d’aquesta sala. I és que des de la primera cançó, Amparito, va conectar amb els assistents de forma alegre i espontànea. A la segona cançó la gent ja ballava i a la tercera cantava i saltava. Tant curiosa va ser aquesta conexió amb el públic que la mateixa Amparo va expresar-ho amb un: “Hasta aquí me llega vuestra energía”. Amb el públic a la butxaca i sense cap mena de supèrbia va disfrutar a l’escenari i va fer disgrutar a la sala. Només mancava un gest de la cantant per que la sala esposses a saltar, cantar o picar de mans.
La reina de la festa va enllaçar cançó rera cançó, amb un ímpetu joiós que tothom present compartia i que va a arribar a moments culminants amb temes com Tonight, tonight, una carnavalesca Caravane plena de força o el Desperado (aquest dos últims temes del disc Feria Furiosa d’Amparanoia) i completant-ho amb una formidable versió del Bella ciao que es va treure de la maniga en els bisos.
I és que Amparanoïa havia arribat a Mataró per presentar la seva Charangoïa, una estranya paraula de indefinit significat. Va provar-ho amb totes les llengües possibles, castellà, francès, portuguès, anglès, fins i tot euskera i potser algun més d’inconprensible. Els asistents, però, van compendre quina és aquesta energia que mou a Amparo i que expresa amb tal mot.
