Amb la platea del Teatre Monumental quasi plena, dissabte passat el Patronat Municipal de Cultura va presentar Ronda de mort a Sinera, amb direcció de Ricard Salvat i producció del Teatre Lliure.
Es tracta d’una obra confegida com un collage pel mateix Ricard Salvat a partir de textos de Salvador Espriu, de gèneres diversos, però que tenen com a element recurrent la idea de la mort. L’espectacle es va muntar per primer cop l’any 1965 i va significar un revulsiu en el panorama del teatre que aleshores es feia a Catalunya.
Que el Teatre Lliure hagi volgut fer-ne una nova producció enguany, en la temporada inaugural de la seva nova seu del Teatre Fabià Puigserver del Palau de l’Agricultura, s’ha d’entendre com un homenatge a Espriu i, alhora, com un reconeixement a Ricard Salvat, un dels millors directors del país, massa sovint bandejat dels grans escenaris i dels circuits de producció teatral dominants a Catalunya.
La versió que dissabte es va veure al Monumental compta amb un ample repartiment de prop de trenta actors i actrius, amb noms tan coneguts com Lloll Bertrán, Imma Colomer, Eduard Farelo, Abel Folk, Enric Majó, Roger Pera o Carme Sansa. Plegats duen a terme una bona interpretació, tant en l’execució de personatges com en els facetes més corals, ajustada en tot moment al model interpretatiu i estètic amb què Ricard Salvat va caracteritzar la Ronda fa ja trenta-set anys. Model que fa que, amb ulls d’avui dia, algunes escenes ens apareguin excessivament estirades.
L’escenografia, austera i més que correcta, serveix bé a l’acció dramàtica, a l’igual que la il·luminació. Una i altra, però, concebudes per a un espai més gran, van adolir una mica de l’estretor de l’escenari del Monumental.
En la salutació del final de l’espectacle, tot agraint la bona acollida expressada pels aplaudiments del públic, Ricard Salvat va voler retre homenatge al director mataroní Carles Maicas que l’any 1969, al capdavant del grup de teatre Xaloc, va posar l’obra en escena a la ciutat i a diversos indrets de Catalunya. Salvat va agrair igualment l’aportació mataronina en l’actual muntatge: des de l’escenografia de Joaquim Roy, fins al treball interpretatiu d’Anna Briansó, de Pere Anglas i de Roger Pera.
Cal concloure, per tant, l’encert del PMC en haver programat aquest espectacle. Tanmateix, poder revisar l’obra d’Espriu té a la nostra comarca molts valors afegits. Per això, en acabar, la satisfacció dels assistents era palesa. Per això, i perquè com que la majoria de públic era d’edat respectable, la vetllada teatral els va permetre recular en el temps i reviure tot allò que la Ronda ha tingut i té d’espectacle de referència. Ben bé una commemoració.
Els més joves, malgrat no tenir cap vivència de la primera Ronda, vam poder constatar que el rigor, la força i, sobretot, el valor de la paraula de Salvador Espriu són del tot vigents.
Havent constatat ,doncs, que Ronda de mort a Sinera ha esdevingut ja quasi un clàssic del teatre català, només se’ns planteja un dubte: no seria interessant en el futur optar per una posada en escena que defugís el cànon dels anys seixanta i que apostés per un aire més innovador?
Martí Comas// Freqüència Iluro
