Gran concert de La Mala Rodríguez, que omple i convenç la Sala Clap

El passat divendres, dia 26 del mes d’ Abril la Mala Rodríguez, una de les cantants més conegudes i respectades del circuit de música hip-hop de l’Estat, va actuar en un Clap ple fins la bandera. El concert va començar “puntualment” a dos quarts de dotze quan el disc-jockey Jotamayúzcula, component dels històrics CPV (Club de los Poetas Violentos), va començar a esperonar als assis-tents a ballar a un ritme viu i contagi-ós. No va ser fins un quart d’hora més tard que la Mala Rodríguez va sortir a l’escenari, vestint barret i tovallola, al més pur estil d’un púgil, preparat per començar a repartir.

Inici amb força
La Mala va començar el concert amb el seu tema més corejat el “Yo marco el minuto”, que va fascinar, ja d’entrada un Clap seduït per la vitalitat, força i qualitat dels tres músics, que no van parar ni un segon fent del concert una festa contínua. Pels més iniciats, una sorpresa, ja que qui l’acompanyava a les veus no era un simple “sparring”, sinó que es tractava de Kultama, dels Verdaderos Kreyentes (VKR). Un "MC" amb categoria, germà de Frank-T, i que fins i tot ha editat un single en solitari.
Un petit recés de cinc minuts no va refredar el públic, que amb el retorn de María Rodríguez a l’escenari, va continuar vibrant, ballant, cantant, bevent, fu-mant, vivint la festa a fons. Els èxits del CD Lujo Ibérico es van anar succeint, “tengo un trato”, “la jalea”, van portar el concert a un èxtasi major que sense haver-se quedat curt, però també sense haver complert totes les expectatives es va tallar de cop. Era el moment, crèiem els assistents, de fer alguns bis. Que la Mala ens parlés de la seva Sevilla amb l’excusa del hip-hop, d’acabar-se de guanyar un públic que a pesar d’estar gaudint d’una festa excel·lent volia més, i més, i més.
Però la cortina del Clap es va abaixar com quan baixen els telons dels teatres, indicant que la vetllada havia acabat. Una hora i mitja de concert, poc, molt poc per una Mala que ens va demostrar el perquè congrega a tanta gent, i que ens va deixar amb les ganes de saber, si ella, amb una acústica millor, amb menys acompanyament i més autèntica, pot ser més mala, més bona, més perfecte.

Cugat Comas// Freqüència Iluro