El millor que ha fet mai Madrid per nosaltres

Canteca de Macao altera el Clap amb un ple de luxe

Omplir el Clap no està a l’abast de tothom i ells, vinguts de la capital espanyola ho van fer. Parla un antimadridista convençut, però cal rendir-se a les evidències. Canteca de Macao va confirmar a casa nostra el que ja es presumia, que són el producte més fresc i potent dels darrers anys en l’escena mestissa. Després del “boom” ens creiem desassistits.

Sols Muchachito semblava que tirava i sort en fèiem que Ojos de Brujo juguen, ells sí, com galàctics musicals. Ara emergeix un altre valor, com el bon producte de la pedrera que sent els colors i s’hi deixa la pell. I la gent ho agraeix, rebenta el Clap, s’hi veu un ambient festiu que feia molts mesos que no es vivia i la nit s’inicia gloriosa. I els “bitxos raros”, que ho són, de Canteca de Macao, com superats pel paper, no canvien i continuen sent els gamberros, okupes i peluts que sempre seran: quan surto del Clap a les quatre de la matinada ells són a fora esgotant forces i borratxera amb les guitarres. Musicalitat fresca El so de Canteca és directe i fresc. Tenen l’aire de la bohèmia esquàter, dels artistes de la Makabra sense anar més lluny, però esmorzant “bocata-calamares”. El seu ritme és trepidant, parteixen d’un flamenc festiu que recorda EA!, amb guitarra, cajón i flauta però a la mínima excusa tiren del que la gent veu ska i els que ho fan sempre han dit que és punk: ritme constant a la percussió i la bateria, melodia enfatitzada i merder entre la gent. No veia el Clap tan embogit des de Manu Chao, ben bé.

La perla de Canteca encara no l’hem destapat. És la cantant, que a més de guapa, té una veu de la d’EA! mateix, però sobretot de la Marina Canillas d’Ojos, i li posa un punt d’autenticitat, potser de “cutreriu”. La noia però ho broda i es va guanyar la nit. Amb eloqüències de folclòrica quilla, duent el ritme i amb el contrapunt d’una veu autèntica, del guitarrista, que fa divinament el seu paper. Dalt l’escenari tanta o més festa que a baix i el repertori es fa curt tot i no ser-ho tant. Fàbula mestissa, passada per Vallecas i arribada a casona per tornar-hi –esperem– aviat.