La del dissabte 14 de maig va ser una nit sensacional pel que fa a la música. Confluien al Clap dos grans grups que van donar-ho tot i van oferir una sensació imponent. Amb matisos i algun punt fosc, però molt rodó tot. Des dels vilassarencs del nom de la caligrafia impossible fins a la nova i millorada cara del que durant temps va ser Aina. Realment recomanable.
(lo:muêso) són canya i de la bona però amb moltíssim bon gust. És sorprenent veure com un grup que practica un estil que podria semblar hostil pot resultar tan potent en certs temes i tan melòdic en d’altres. El seu terreny musical, no ambigu sinó tebi, els és bastió de temes genials que tan conviden a la gresca com entusiasmen per la profunditat. La conjunció del quartet és bona i la transversalitat lingüística, novetat respecte el darrer concert que havien ofert a la ciutat. Directe i senzills, es van posar ben aviat la concurrència a la butxaca i a còpia de treball i variança van embaladir i arrencar les 200 persones que eren a la sala. A darrera hi va seguir Nueva Vulcano, nova formulació d’un grup que ve de lluny i que molts reconeixeran si parlem d’Aina.
Suceessors d’Aina
Sorgit d’un grup pioner en el seu temps, Nueva Vulcano va imprimir nou caràcter a la nit, potser amb menys potència però alhora amb millor amplitud. El so de Nueva Vulcano va trascendir i triomfar en el si d’un Clap amb un pèl més de gent encara. Complementant bé el que s’havia vist abans i amb gran actitud també aquesta mena de bon succedani dels bons, Los Planetas, van dur el concert on els va convenir i, com abans havia passat amb (lo:muêso) la gent els va respondre.
En definitiva la nit va ser sonada pels amants d’aquest rock dur intermig que es fa anomenar post-core. Una cita interessant amb el bon gust i el bon moment musical de la comarca i el país. No tot acaba amb el pop comercial i amb el mestissatge comercialitzat. La vida més enllà és formidable. De vertigen.
