Crítica de cinema: Bella història de silencis i paraules, de secrets i dolor

‘La vida secreta de las palabras’ (The secret life of words). Isabel Coixet. Espanya. 2005

L’argument: Hanna, una dona solitària i misteriosa, arriba a una plataforma petrolífera, aïllada en mig del mar. La jove ha de cuidar un dels treballadors que ha patit recentment un accident que li ha provocat cremades i una ceguera temporal. Entre enfermera i pacient es va teixint una relació molt íntima a través de silencis, secrets i dolor.

L’anècdota: Anys enrere, Isabel Coixet va estar en una plataforma petrolífera de Xile rodant un spot publicitari. Fruit d’aquella experiència, va néixer la idea d’aquest film i a partir de les anotacions que la pròpia directora va fer durant la seva estada, va sorgir el guió de ‘La vida secreta de las palabras’.

Diagnòstic: Isabel Coixet aconsegueix construir un bell relat sobre el passat, sobre ferides internes que no es tanquen, sobre el dolor, sobre com encarar una nova vida i sobre el poder de l’amor. Tot això, a partir dels silencis que comparteixen dos personatges d’extrema sensibilitat: un que sense veure-hi intueix el que passa al seu voltant i una que sense parlar ho diu tot. La grandesa de Tim Robbins i Sarah Polley encarnant els protagonistes, farà que l’espectador no oblidi fàcilment aquesta cinta colpidora i desbordant de tendresa.

Efectes secundaris: Adient per veure i també per sentir. La banda sonora és de gran qualitat i està absolutament integrada en la narració del film.