De la mà de Joaquim Jordà ens arriba De nens, un documental que, al llarg de tres hores, fa un recorregut per la història dels darrers 30 anys del Barri Xino de Barcelona: des del sorgiment de moviments veïnals i les corresponents demandes socials, als plans urbanístics que, malgrat la resistència dels seus habitants, pretenen esborrar la identitat del barri. Aquesta revisió històrica es combina amb el seguiment del judici pel cas de pedofília del Raval que va sacsejar l’opinió pública l’estiu del 1997. La polícia i els mitjans de comunicació parlaven d’una xarxa de pederastia internacional i nombroses persones implicades. Com a resultat del judici, només dos condemnats, diverses persones innocents, ja marcades de per vida, i cap rectificació pública als mitjans de comunicació.
La tesi que defensa el director de la pel·lícula és ben clara: l’existència d’una possible vinculació entre l’exageració de la xarxa de pederastia i l’especulació urbanística al Raval. En definitiva, la criminalització d’un barri i els seus veïns evidencia la necessitat d’eliminar la brutícia i de rentar “urbanísticament” la cara al Raval.
De nens fa trontollar alguns dels pilars bàsics de la societat actual. D’aquesta manera, la Justícia vista a través d’una càmera audaç es converteix en un espectacle burlesc, la polícia no actúa amb la independència i el rigor necessari i per últim, els mitjans de comunicació dicten sentència en l’esfera pública abans que l’acusat hagi estat considerat culpable. El film obre molts interrogants que ens conviden a la reflexió sobre les perversions dels mecanismes de poder i sobre com els ciutadans podem defensar-nos-en.
De nens és una iniciativa valenta, arriscada, crua, capaç de remoure la consciència i les entranyes de l’espectador, però sobretot, és una pel·lícula necessària.
