Bon recital pels amants de la música hip hop el que va oferir el Payo Malo el passat divendres 14. De tots és coneguda la popularitat d’aquesta música, l’eclosió que d’uns anys ençà està vivint però també el caràcter radical de la mateixa que o agrada o no agrada, deixant per força inhabitual el terme mig. El Payo però, va saber entusiasmar els fidels i com a mínim interessar els més escèptics i això, en un concert així, ja és molt.
Lluint als plats unes dots suficients, el DJ va escalfar els motors des de tres quarts d’onze passats en espera de la compareixença en escena del líder i dels seus gregaris. El Payo Malo va arribar amb força i des d’un inici va calar fons entre una claca que, del tot identificada, va saber donar la calor d’un ple a uns músics que, com ignorant que la sala amb prou feines lluïa 150 persones, van donar tot el que portaven a sobre.
Remarcables van ser les aportacions als coros del secundaris d’El Payo que, en tot moment va destacar-se. Brillant va estar la cantant de color que va imprimir un cert to soul a alguns temes que, i és d’agrair, es distanciaven de la monotonia hip hopera ja fos per aquesta banda o per la vessant flamenca que, a comptagotes va experimentar el líder de la formació. Dos cantants més secundaven en escena a el líder que va escopir les pròpies lletres al llarg de poc més d’una hora amb un saber fer i deixant una impressió notables.
La curta durada del recital va ser lògica vista la qualitat del tancament en què les lletres van cobrar la importància principal. Una apologia del hip hop autèntic efectuat per el Payo, a capellla, assegut i amb tota la tranquil•litat del món va ser el perfecte colofó a una nit de remarcable festa malgrat la hostilitat de les circumstàncies i d’un color ben definit, el gust del hip hop que, com sempre que llueix, va evidenciar ser l’avantguarda musical del moment.
