Esperadíssim per tots, els claperos i també tots els amants de Macaco de Catalunya era el bolo de divendres passat que, després de mig any, retornava una de les bandes líders del mestissatge musical als escenaris en l’inici d’una macrogira que els ha de dur arreu presentant el nou disc que surt el 3 de maig “llamando a la tierra”.
El Clap era ple fins la bandera al punt de dos quarts de dotze en un ambient que feina temps no es viva, de màxima expectació i extremes ganes de festa. Amb vint minuts de retard s’aixecava el teló, primera sorpresa, el nou espectacle incorporava vídeo projeccions. La formació, res o poc a veure amb les històrics de la banda, adoptava ja de posada en escena una essència hip hopera que la música confirmaria, amb dj als plats i dos cantants de caràcter definit.
Dani Carbonell, líder del grup, el liderà en un primer temps en què les cançons del nou disc es van mostrar molt més estripades i menys melòdiques que el so tradicional de Macaco. Amb una musicalitat acurada i sorprenentment notable per ser el primer concert, la nit es va anar tallant per genials projeccions del percussionista i el bateria picant-se musicalment amb les mateixos projectats,, efectuant batucades que esdevenien, per context, melodies finíssimes.
Convé destacar que el concert va anar in crescendo a partir de “Pirata de Agua Salada”, del segon disc que va encendre la claca que gaudir d’un tema, “Ghandi”, de reggae pur i genial, possiblement el millor de la nit. Amb posterioritat meravellosa exhibició del dj als plats competint amb si mateix en un tema que va encendre la gent, creant estupefacció i eufòria per la qualitat del punxa discos. Convé destacar tal artista que es va guanyar el cel fent autèntiques meravelles amb els plats.
A partir d’aquí més temes amb més hip hop ara més fusionat amb alguna samba i d’altres melodies que recordaven que era Macaco qui tocava, S.O,S, genial tornava la vetllada a l’èxit segur del segon disc i feia desaparèixer els músics d’escena en espera d’uns bisos que podrien haver estat més generosos.
El Clap va tremolar amb Inkomunikao, el ritme més frenètic que mai ha fet Macaco i va recordar el primer disc solament amb Delaveraboom abans de rematar el concert amb la ja habitual batucada al mig del galliner, que, com sempre, va ser un recurs agradable i fructífer perquè acabà per entusiasmar el públic.
Notícia d'interès:
Dani Carbonell, líder de Macaco: “La diferència entre la banda i jo sempre ha estat una cosa ambígua”
