El passat dijous 16, la sala petita del Clap va acollir, si rebre a un músic sent tan pocs se’n pot dir acollir, al músic argentí Guillermo Cides, impecable artista al comandament de l’stick, instrument estrambòtic resultat de la suma de baix i guitarra i dels més diversos utensilis electrònics que, a partir de loops i bucles, facilitaven les melodies interpretades.
Vestit de la negror conceptual de la seva música, Cides va esprémer l’stick fent-lo sonar de mil maneres, des de la imitació de la gaita en un gran tema, fins al record al primitiu Mike Oldfield. Tot plegat, en absència de veu, element pejoratiu que restava eficàcia a la seva música. A pesar del seu fer estrambòtic, Cides va embadalir el públic amb els seus temes, fent durant poc més d’una hora i quart les delícies dels presents.
L’stick va tornar a revelar-se com el gran bagul dels secrets i durant tot el repertori no va parar d’innovar, gràcies a les habilitats de Cides, a pesar d’una remarcable però del tot justificable, reiteració en el fons dels temes. Les introduccions del músic van explicar de què anava cada tema, amb un cert to internacionalista en els missatges expressats. A pesar de la solitud, del poc ambient i del fred de dijous, val a dir que l’argentí va saber-se guanyar la nit, funcionant a la curta distància, en una intimitat que el Clap no acostuma a oferir.
