Els Doctor Calypso maduren dalt l’escenari i protagonitzen una gran festa

La formació, amb 15 anys a les espatlles, omple el Clap presentant-hi Mr Happiness

El passat divendres, dia de Sant Josep, els “papas” de l’ska-reggae català van arribar al Clap. Doctor Calypso és un grup ja veterà, amb una claca fidel i un repertori segur, que no per això deixen de rondar Catalunya animant qualsevol festa, com va passar divendres, quan la sala mataronina va omplir-se de gom a gom demostrant la tirada que té aquest tipus de música.

Els Calypso van saltar a l’escenari amb cert retard, per culpa, en part, de la situació viscuda a l’entrada de la Sala, amb vàries desenes de menors d’edat amb entrada que veien com els hi era negat l’accés a dins, cosa insòlita al Clap. Tenien, els músics, un deure a complir: presentar, abans dels seus hits i èxits, l’últim treball editat, Mr. Happiness. La cançó que porta el mateix nom, "Dolça sensació" o una genial "Se’ns pixen" van servir d’entrant. A destacar aquest últim tema i la seva lletra contra la classe política “Se’ns pixen a sobre i diuen que plou, només amb paraules no en tenim prou, les vostres promeses ja no creiem”.

Brigadistes Internacionals” un dels seus millors temes, va obrir l’àpat més suculent, el nus del concert en què van tirar de temes consolidats com “Aquesta nit” genial o "2300 milions", frenètica, que van dur el concert, amb un patibull i un entusiasme de consideració entre el públic a la primera sortida d’escena de la formació amb “Plan 10”, una melodia viciosa i màgica que va fer tremolar el Clap.

A la tornada a l’escenari, amb un bis i les postres, va destacar el “Txapapote ska” i el crescendo assolit fins al punt final del concert amb els cantant sense samarreta, la claca encesa i l’ambient idoni per un altre bis que no es va donar. El concert va acabar amb un cert regust a que podria haver estat més tot i que amb una satisfacció general pel gran ambient i per la demostració en fets consumats, que els Doctor Calypso tenen corda per temps, que les seves notes enganxen tant com el primer dia i que l’escena catalana cada cop més àmplia dels ritmes caribenys té sortida i públic per créixer.