Cara a Cara: Halloween o Castanyada?

‘La Castanyada és nostra i simple’

UNA FESTA FAMILIARCelebrar la Castanyada és el més natural i propi per ser on som i viure on vivim. La trobo una festa d’un marcat to popular, gens organitzat, molt familiar. Així com a vegades hi ha festes com Els Reis que la gent depèn de l’Ajuntament per fer una cavalcada o per Festa Major tot se celebra en base a un programa d’actes prèviament conegut, la Castanyada és una festa de família, de sopar amb els teus, de diferents històries quan ets petit, de dur a dormir als nanos i menjar el que toca: panellets, castanyes. Una nit de fer-la petar, celebració de l’incipient fred que s’acosta, de l’octubre que acaba i el novembre que s’imposa amb un fred important al darrera.La situació temporal d’una festa tan despersonalitzada com la Castanyada és l’altre cosa que elogiaré. Celebrem el temps i un dia, un canvi, un moment de l’any com en origen eren totes les festes. Celebrem una època de l’any, unes hores i uns dies. Celebrem el menjar tradicional i sols d’aquests dies perquè de panellets no en farem en tot l’any i les castanyeres aniran marxant després del pont de desembre. Celebrar la Castanyada és fer foc si es té llar de foc o acostar-se al voltant d’una taula per la senzilla raó d’estar junts plegats. No és impostar una festa ni posar-hi ingredients importats. La Castanyada és nostra i simple. Celebrem-la!Jordi Alarcón. Traductor.

‘Castanyada i Halloween, perquè triar?’

UNA CARNESTOLTES DE PORJo a casa celebro la Castanyada, tot i que no som massa de tradicions. De petit a l’escola fèiem panellets, per un dia ens agrada pagar la fortuna que valen les castanyes que es venen al carrer i ja en l’època en què era més jove, fins i tot enmig d’una Barcelona on tots els dies s’assemblen he acabat per descobrir que la nit de la Castanyada, la que va del 31 d’octubre al primer dia de novembre que és festiu, també és especial.I la fa especial aquest cerimonial de família patriarcal i també (per què no?) la tradició que s’ha creat de reversionar Halloween. I aquí he dit el nom del papus. No entenc perquè s’ha d’atacar Halloween. Que no és una festa d’origen nostre és veritat, però no per això la gent no ha de poder-ho celebrar. Halloween, senyores i senyors, no és passar el cap de setmana a Port Aventura ni reproduir tot el que fan a Amèrica en un dia com aquest. Si fos així no passaria res, però el cas és que almenys a Barcelona no vénen nens a casa a buscar caramels ni es fan novatades. Almenys a Barcelona, el jovent ha sabut rellegir i adaptant-nos a la influència i potència d’una festa més enganxosa que beure vi dolç en família, ha acabat sortint de festa disfressada, carnestoltes de por a mitja tardor. Això és dolent? Per què? Castanyada i Halloween, per què triar?David Gonzàlez. Politòleg