No entendré mai per què no es pot dir: ‘Visca Espanya’
‘TANTO MONTA, MONTA TANTO’Jo no entendré mai perquè en aquest país es pot dir ‘Visca Catalunya’ i no ‘Visca Espanya’. La veritat és que la confrontació contra el Dia de la Hispanitat (que ja no és el Día de la Raza) que fa segons quin catalanisme absolutista és la posició del neci que necessita algú per insultar, del burro que si no té pastanaga al davant ni tira camí amunt. La veritat és que el xou d’uns contra l’Onze de Setembre i dels altres contra el Dotze d’Octubre demostra aquella màxima que els extrems es toquen o, si es prefereix, allò del “tanto monta, monta tanto”.En un país normal i modern un podria defensar qualsevol alineació nacional. En un país normal i modern potser ni caldrien “dies de...”, banderes desfassades o contra legislació ni insults creuats. En un país normal i modern, un podria sentir-se una cosa, dues, cap o totes. Però no estem en un país normal i modern. Estem a la ‘nación con nacionalidades’, al país amb països.Jo crec que hem de poder celebrar el dia de la Hispanitat, la Diada de Catalunya, el nostre Sant, la Festa Major o el dia de l’orgull gay. I que seguir plantejant, sempre com la mosca al voltant la merda, si hi ha res a celebrar o no, és seguir perdent el temps. Si es vol celebrar que se celebri. I que es respecti.David Gonzàlez. Politòleg.
‘El 12 d’Octubre no hi ha res a celebrar'
UN DIA FESTIU NO CELEBRATJo crec que a nivell català el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar. La mal dita Diada de la Hispanitat és rebutjable des de diferents punts de vista ideològics, pel contingut i el contingent, així com per cap on ha derivat i qui n’ha enarbolat l’esperit. Ja no es tracta de reiterar el missatge independentista de la confrontació i el rebuig a l’Estat. Crec que aquesta és una postura de sobres coneguda però no sempre ben argumentada de la que m’estaré d’entrar-hi.Què és el 12 d’Octubre? Un dia festiu que ningú celebra. Sols a la Primera de la Televisió Espanyola se’ns reitera una desfilada de màquines de matar i homes d’altres temps –amb la cabra de la legió– i a TV3 se’ns fa ressò de concentracions ultradretranes, d’un tipus de gent que crèiem que no existia ja. I a la vorera de davant els que no només no celebrem sinó que reivindiquen la no celebració. I s’acostuma a organitzar un bon cristo.Però és que els espanyols no s’espavilen ni són murris. Si jo estigués per la creació d’un projecte estatal comú, vetllaria perquè els símbols, els dies festius i l’imaginari col·lectiu no ofengués, sinó que unís. Vetllaria perquè es pogués dir ‘Visca Espanya’ sense sensació de fàstic i amb un ‘visca’ i amb ‘ny’. Mentrestant, res a celebrar.Francesc Caixàs. Llicenciat en Lingüística.
