HO TÉ TOT I PER A TOTES LES EDATS
‘És el gran referent dins el calendari festiu’
Mataró té, per sort, bona salut i bona tradició de Sant Joan. Som mediterranis i tenim obsessió pel foc, històricament hi havia moltes més fogueres i les revetlles han estat sempre a l’ordre del dia, les més de carrer de forma històrica, tot i que darrerament la platja sembla haver recollit el testimoni d’aquesta tradició i cada cop és més freqüentada per famílies primer i per joves després.Crec que part de l’encant de Sant Joan és com vas variant la forma de viure una festa tan natural i arrelada en la cultura com la del solstici d’estiu, a mesura que envelleixes. De petit et tiren les cebetes i les bengales, de més ganàpia busques els barreno més fort del món, de jove vas més per les copetes de cava i ja granadot la coca de Sant Joan i el fet de sortir quan normalment no ho fas són els ingredients d’una nit.Diuen que té molt de nit màgica, de bruixes, focs, auguris éssers místics. També això li dóna encant. Per si fos poc, és la nit més curta de l’any i fa bon temps segur. Sant Joan ho té tot per ser la festa de referència no només a nivell de la nostra terra, també dins el nostre calendari festiu.
Anna Flanch, mataronina
SANT JOAN MASSA LITÚRGIC
"S’ha de ponderar, no tot és cultura popular"
Mai m’ha agradat això de Sant Joan. No m’agraden les festes massificades i a la platja no s’hi pot estar sense sentir l’alè del que està al teu costat. Mai han estat massa sant de la meva devoció els petards i aquella nit les ciutats són com un rebombori constant. Per si fos poc, si vols fer una festa especial a algun local, la cosa va tan cara com per Cap d’Any i això que no és Sant Joan. No ho entendré mai.Però potser el que em fa desistir de ser un d’aquells hooligans de Sant Joan i totes les tradicions que passin per la cantonada és aquesta creença general que una cosa ha d’agradar perquè sí. Doncs no, hi ha gent que no li agraden les festes majors, sant joans, caps d’any a sants jordis i no només, des dels espais i les administracions públiques, s’ha de pensar en els que sí els agrada tot això.Vull dir que s’ha de ponderar i, crec jo, relativitzar el pes de la cultura popular dins el món de l’oci, el lleure i l’espai festiu públic. No s’han d’arraconar les tradicions sinó aprofitar-les com a excusa per canviar costums i elements amb litúrgia de gust ranci. Si es pot celebrar Sant Joan d’una altra manera que no sigui la d’una sèrie ritual que a molts no ens agraden, llavors haurem aconseguit que sigui una festa sentida.
David González, estudiant de Ciències Polítiques
