Per la dona, per la feina, per la concòrdia per Catalunya, cal un govern socialista
El catastrofisme del que fa gala el Partit Popular és del tot fals i antipatriòtic. Qualsevol persona amb dos dits de front compara la vida del 2004 i la del 2008, sigui a Espanya, a Catalunya, a Barcelona o a Mataró i veu més i millor nivell de vida, més pau social, prosperitat econòmica, més igualtat. El Partit Popular és el partit de la crispació, ho hem vist en els debats cara a cara, és el de l’insult, del retret. Els socialistes, siguem d’on siguem, apostem pel pacte, la concòrdia, el diàleg. L’elecció que els ciutadans hagin de fer s’ha de dirimir en aquests paràmetres i segurament és hora de votar més amb el cap que amb el cor. Recordar aquell període negre, de 2000 a 2004, sobretot, és el millor que es pot fer en el dia de reflexió. Volem tornar a Iraq, el Pla Hidrològic Nacional i l’atac a la pluralitat nacional intrínseca d’Espanya com a nació de nacions? Està clar que no.Per això des del PSC i el PSOE la gent és ambiciosa, i anunciem més vivenda protegida, la involucració definitiva en la problemàtica de les escoles bressol, igualtat radical home-dona, concòrdia entre territoris, infraestructures per Catalunya amb una inversió com mai. Les raons són múltiples: per la dona, per la feina, per la concòrdia, per Catalunya, cal un govern socialista i el més fort possible.Xavi EnríquezMilitant de la Joventuts Socialistes de Catalunya
Han estat quatre anys dolents per Espanya i Mataró
Jo crec que és cert que la qualitat de les nostres vides depèn en gran part de la qualitat de les preguntes que ens fem. Seguint amb la lògica de demanar-li a l’elector “Vivim ara millor que fa quatre anys?”. Per a qualsevol ciutadà independent, lliure de fílies i fòbies, el balanç des del 2004 és certament desastrós. El pitjor sens dubte des de la recuperació democràtica. Inflació per damunt del 4%; pèrdua de poder adquisitiu de la majoria de ciutadans; el país d’Europa a on creix més la delinqüència; som el país amb major índex de fracàs escolar, la crispació, el trencament de consensos entre els dos grans partits, la radicalització dels nacionalismes. Aquests són alguns dels indicatius.
Però és que per a Mataró també han estat anys dolents. Seria hora de recordar-li al Sr. Baron a on són aquells bons anys que ens augurava el 2004 amb l’arribada d’un “govern amic”. Durant els governs del PP a l’estat, es van invertir a Mataró 14 milions d’Euros. El Passeig marítim, la Porta Laietana, la remodelació de l’estació de la Renfe, l’edifici nou de la Seguretat Social, la millora de les dependències de la Policia Nacional, les millores a Correus o les canalitzacions de les rieres de Valldeix i Can Boada. Què s’ha fet aquests darrers 4 anys? Jutgin vostès mateixos. A Mataró, amb qui li va millor al govern central?Paulí MojedanoCap del Grup Municipal del PPC
