El passat dissabte dia 4, el teatre Monumental va acollir el muntatge teatral Sum Vermis. Verdaguer o fals? que Legis-Art i Transversal, la xarxa d’activitats culturals formada per dotze municipis catalans, entre els que s’hi troba el de Mataró, han organitzat en motiu de la commemoració del centenari de la mort del poeta.
L’obra intenta aportar una visió de tots els perfils de Verdaguer centrant-se sobretot en la vessant humana a partir d’una bona selecció de textos de i sobre l’autor osonenc a càrrec de l’argentoní Llorenç Soldevila. És per això que el títol no és casual, ja que el vers Sum vermis, et non homo (sóc un cuc i no un home) és un dels més representatius del període de crisi personal que va travessar l’autor durant els últims anys de la seva vida.
Els coneguts actors Marta Calvó, Jordi Boixaderas i Lluís Soler interpreten a un bon nivell una multitud de personatges, entre els que s’hi inclou el mateix Verdaguer, i aconsegueixen fer arribar el text a l’espectador defugint la declamació afectada.
El muntatge, que es va estrenar a Vic el passat febrer, ha estat dirigit per Òscar Molina, que al mateix temps, i acompanyat de Lluís Soler, s’ha encarregat de crear la dramatúrgia, que alterna recursos massa vistos amb figures escèniques interessants com ara la duplicació de Verdaguer com a representació del poeta i el capellà alhora.
És evident que el controvertit i polèmic vessant humà del poeta de Folgueroles, sobretot el dels últims anys de la seva vida, pot prestar-se a una dramatització massa exagerada. Molina cau en alguns casos en aquest parany optant per escenes molt explícites (com la de l’exorcisme) que no aporten informació a l’espectador, quan hauria estat millor la simple insinuació.
La part tècnica no destaca per sobre la tònica general de l’obra: L’escenografia i la il·luminació són senzilles i discretes però el muntatge musical i l’atrezzo resulten, en alguns punts de l’espectacle, gratuïts i innecessàris.
Malgrat tot, la iniciativa permet a l’espectador l’aproximació i la comprensió a la persona i l’obra de Verdaguer sense els tics carrinclons habituals i el fet que la seva producció s’hagi impulsat entre dotze ajuntaments obre la porta a noves iniciatives d’aquesta mena que permetin un acostament entre l’espectador i altres autors.
En definitiva, Sum Vermis és un espectacle necessari que va aconseguir desempolsar de les ments mataronines un Verdaguer popular: el del Virolai i L’emigrant entre d’altres, i al mateix temps descobrir-ne de nous: el jove i el metafísic.
Martí Comas // Freqüència Iluro
