Diumenge a la tarda el Centre de Creació d'Arts Escèniques de Can Gassol va acollir 'Ivan i els gossos', l'última de les obres incloses aquest trimestre dintre el cicle "De boca a orella". Es tracta d'un muntatge de petit format que el Teatre Lliure va programar fa un any al seu local del barri de Gràcia de Barcelona i que després va haver de reposar per la bona resposta de públic aconseguida.
El passat mes d'abril va ser distingit amb el prestigiós Premi Crítica Serra d'Or al millor espectacle de teatre i més recentment ha estat nominat als Premis Butaca que es lliuraran el 3 de desembre, en dues categories: Actor Teatral i Espectacle de Petit Format.
La solidaritat, fora de l'àmbit humà
L'origen de 'Ivan i els gossos' és un guió radiofònic que la dramaturga anglesa Hattie Naylor va escriure fa quatre anys per a la BBC i que de seguida va passar amb èxit als escenaris de diversos països. Basat en fets reals, és un monòleg narrat en primera persona que situa l'acció al Moscou postcomunista de 1996, quan els efectes del desmantellament de l'estat soviètic ja havien anat produint processos successius d'empobriment de sectors importants de població. Ivan Mixukov, un nen de quatre anys, fuig de casa seva perquè la penúria, l'alcoholisme i la violència familiar li fan la vida insuportable. Forçat a viure pels carrers de la gran ciutat, coneixerà moltes situacions de marginació i perill. Un món de pidolaires, borratxos, infants abandonats, traficants i d'altres tipus fatus o agressius. Al costat, també, individus d'una nova oligarquia emergent que acumulen luxe i riquesa. Uns i altres, exemples de la degradació humana. Per això el protagonista buscarà la solidaritat dels animals i aconseguirà fer-se adoptar i protegir per una bandada de gossos.
Com un conte
Al llarg de l'hora que dura l'espectacle, qui hi assisteix té la impressió de quedar atrapat per la narració d'un conte. Perquè és un relat intrigant que suscita emoció i angúnia, molt ben dirigit per Pau Carrió i que el jove actor Pol López serveix de manera admirable, sense altres mitjans que la veu, el gest i la mirada. La seva força interpretativa destaca enmig d'un espai buit que compta únicament amb un tros de plàstic negre i una il·luminació minuciosa i canviant com a recursos escenogràfics. 'Ivan i els gossos' és una proposta senzilla i convincent. Segurament la millor del cicle "De boca a orella" d'aquests mesos. Llàstima que diumenge a Can Gassol hi hagués només mitja entrada.
