11 anys serveixen per molt. Per fer el particular rècord de pilars simultanis –tants com anys es compleixen– però també per fer valer l’experiència i interpretar al tempo adequat.
Fa temps que es diu dels dels Capgrossos que aquest és any d’adagio, de calma, d’anar fent amb el “poc a poc i pis a pis” de leimotiv. L’Aniversari no va ser una excepció i diumenge passat
els de blau van brindar la primera clàssica de vuit, a la Plaça de Cub, amb la claca local. El tres de vuit d’obertura va sonar a allegro, el primer quatre de vuit va ser interpretat a la tremolor del pizzicato i per tancar la tanda la segona torre de set va ser andante; per avançar. Bon bagatge d’una bona actuació: continua l’època de sembra i, insistim, la collita pot ser de les bones.Els de la camisa blava van obrir amb un
tres de vuit que va recordar el de fa dos anys: sensacional. Va transmetre unes vibracions boníssimes en tot moment, i si aquest és el segon, el tronc que pugui tenir el sisè pot ser d’escàndol. Els números donen: tres de nou per Santes. A la segona ronda va tocar la lliçó del dia, després del 3 va el 4.
Els Capgrossos van tirar amunt a la primera un “carro gros” millorable de formes i que va arrossegar aquest dèficit d’ortodòxia fent esprémer els castellers. La carregada va ser prou bona però la descarregada va evidenciar dues coses que ja se sabien. L’una que era el primer 4/8 que es tirava a plaça aquest any. La segona que li falta un pèl més d’ofici i assaig al castell. Just la que ara, amb un quatre al sarró, comença. Similars sensacions de feina per fer però molt de mèrit ja assolit va donar el
dos de set. La torre va quedar girbada però va transmetre major serenitat que feia setmanes a Barcelona. Feina feta no té destorb. Els de blau van tancar amb un vano de cinc i amb
11 pilars de quatre simultanis: espectacular carta de celebració d’Aniversari.
Bon nivell dels de foraLes altres colles en una actuació àgil van ser els
Castellers de Sants i de Terrassa. Els borinots van tornar a acreditar un gran estat de forma i van apuntar-se, també, la clàssica de vuit “guanyant” a la foto finish als Capgrossos perquè el seu vano de cinc va ser aixecat per sota. Els egarencs, per la seva banda, van haver de resar per no menjar-se un molt meritori quatre de vuit que van descarregar. Un gran registre que, malgrat assolir-se, no haurien d’haver plantejat: no eren prou camises a plaça. Una amonestació.