Primers assalts. No és que les actuacions fetes fins el moment no meresquessin ressenya però en certa mesura es podria dir que la temporada dels Capgrossos va començar, en serio, diumenge passat a Sants. Allà els de Mataró van començar a treure’s la son de les orelles i van fer dos castells dels que serveixen, en això de la castellística, de punt d’inflexió:
el tres de vuit i el dos de set. El quatre de vuit es va aparcar i el cinc de set va ser el tercer espasa escollit. Tot descarregat, com sempre. A la plaça –agradable per l’ombra, ideal per “l’auditori” que fan les escales de l’església– hi actuaven també els Castellers de Vilafranca que van clavar la clàssica de vuit i el pilar de sis i els Castellers de Sants. Malgrat començar amb un desafortunat intent de nou de set amb un sol anxaneta, els borinots van acabar brillant amb 3, 5 i 2 de set.L’actuació capgrossa va ser útil,
profitosa pel botí. El cinc de set d’entrada va pecar de mides a la torre però no va tenir història. En segona tanda, el tres de vuit. El qui aspiri a un primer tres de l’any sense nervis és que va de galàctic, i ja pot anar passat amb els mantes de can Barça. El tres de vuit dels Capgrossos va ser com havia. Treballadot, remenadet. Sense alarmes, però, i amb nota més de bé que de suficient a mercè dels canvis al tronc.
Bon gol i primer castell de vuit de l’any: primer de molts o moltíssims, s’entén. I des dos de set, tres quarts del mateix. Alineació que ha d’anar respirant i ha d’anar creixent, la torre va estar girbada en molts moments però, vaja, res que no salvi l’art casteller dels de la camisa blava. La primera torre de set i el primer tres de vuit, doncs, van ser protagonistes. Ja són al sac i aquest està ben lligat. Ara que la cosa no pari: sense cap tipus de pressió –no com els mantes de Can Barça– però sense descans en el treball.
Mètode Capgrossos, en diuen.