Dos cosins mataronins del segle XIX

Antoni Puig Blanch i Jaume Isern són dos dels personatges més il·lustres de la nostra ciutat

Antoni Puig Blanch

Mataró al llarg del segle XIX vivia temps de canvis, l’antic règim deixava pas al liberalisme polític i la revolució industrial substituïa el treball artesanal. Durant aquests convulsos anys van viure dos dels mataronins més il·lustres de la nostra història i que eren cosins germans, Antoni Puig Blanch i Jaume Isern. Puig Blanch fou un escriptor i un combatiu polític liberal que va ser capaç d’alçar la veu i posicionar-se en contra de la mateixa Inquisició Espanyola. Mentre que Jaume Isern, cec de naixement, va ser un brillant pianista i compositor que va inventar un sistema d’escriptura musical per a cecs, anterior al que va crear després Louis Braille. Ens trobem amb dos personatges que es van avançar al seu temps com ho va fer també en aquest segle Miquel Biada portant el tren a Mataró.


Antoni Puig Blanch va néixer a Mataró el 3 de febrer de 1775. Fill d’Antoni Puig i de Cecília Blanch va estudiar als escolapis de Santa Anna i després ingressà com a novici a la Cartoixa de Montalegre on hi estigué dos anys. Sembla que la seva vocació era eclesiàstica, ja que va seguir cursant estudis eclesiàstics a Barcelona i a Girona, però mai va arribar a fer-se sacerdot. Les seves inquietuds polítiques i la seva passió per la numismàtica i la història, l’apartaren de la religió i fins a la seva mort sempre rebutjà tot allò que vingués de l’església.

Després d’estudiar a les universitats d’Osca i d’Alcalà d’Henares, el 1807 aconseguí la càtedra d’Hebreu a la universitat madrilenya. El 1808 va publicar el seu primer llibre, “Elementos de gramática hebrea”, una gramàtica de l’Hebreu. Políticament es va declarar liberal i va pertànyer a la facció més radical del partit liberal. L’any 1811 va viatjar per uns afers familiars a Isla Cristina (Huelva), d’aquí es traslladarà a Cadis per seguir tot el procés constitucional i seguir de més a prop el nou panorama polític espanyol.

Aquest mateix any va començar a publicar sota el pseudònim Natanael Jomtob els fascicles d’una de les seves obres més cèlebres, “La Inquisición sin máscara”, un llibre on es narraven els vicis d’aquest tribunal i la necessitat de suprimir-lo, tal com es va aprovar a la Constitució Espanyola de 1812, aprovada per les Corts de Cadis. Aquesta obra va portar molta polèmica i va fer guanyar moltes enemistats a l’escriptor mataroní. El 1816 el llibre es va traduir a l’anglès i al 1817 a l’alemany.

Empresonament

El 1814 amb la tornada al tron de Ferran VII “el deseado” i l’abolició de la Constitució de Cadis, “La Pepa”, Puig Blanch va haver de fugir a Gibraltar, però allà les autoritats angleses el van entregar a les espanyoles i el mataroní fou empresonat durant quatre mesos a Cadis. Gràcies a les seves influències va ser posat en llibertat i es va exiliar per primer cop a Londres. Allà va treballar com a mestre de castellà i va cultivar encara més el seu intel·lecte, relacionant-se amb alguns dels filòsofs, teòric i pensadors més influents del moment.

Tornada a casa i nou exili

Durant el trienni liberal (1820-1823) va tornar a Mataró i va sortir escollit diputat per a Les Corts de Madrid. L’any 22 va deixar de ser diputat i va passar a ocupar la càtedra d’història eclesiàstica a la Universidad Central de Madrid, tasca que alternava amb la de jutge de la capital espanyola. Però l’any 1823 Ferran VII va recuperar la corona espanyola amb l’ajuda de la Santa Aliança i dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, i Antoni Puig Blanch torna a fugir a Londres on restarà fins a la seva mort l’any 1840.

Durant aquesta segona estada a terres angleses, el mataroní va continuar escrivint i, segons sembla, va regentar una impremta i una pastisseria. L’any 1829 Blanch va publicar una altra de les seves obres més importants, “Opúsculos gramático-satíricos”, una obra sobre qüestions gramaticals i polítiques on també tracta d’altres temes. Esmentar que en aquesta obra ataca amb fermesa el clergue liberal valencià Joaquim Llorenç Villanueva que també estava exiliat a Londres. Aquesta enemistat pública entre aquests dos entesos de la història de la teologia, venia de la intenció de tots dos de traduir el Nou Testament. Villanueva el volia publicar en valencià, però l’any 1832 Puig Blanch i Josep Melcior Prat se li van avançar i la van publicar en català. A partir d’aquest moment Blanch es va dedicar a traduir al castellà obres de teòrics i teòlegs.

Especials 2014/2015, cosins mataronins 2

Precursor del català

També va escriure llibres de gramàtica catalana estudiats pels que després serien els pares de la gramàtica catalana moderna. Tota aquesta tasca didàctica per la normalització de la llengua, va fer que Víctor Balaguer, un dels pares de la renaixença, parlés d’Antoni Puig Blanch com un dels precursors del catalanisme.  L’any 1836 desencantat amb la política, Puig Blanch va refusar ser procurador a Corts per la ciutat de Barcelona. L’any 1840  va morir tot sol en un sanatori de Londres.

Jaume Isern

Com ja hem avançat abans, Jaume Isern, fill de Gaspar Isern i Maria Teresa Colomer era cosí germà per part de pare d’Antoni Puig Blanch. En Jaume va néixer cec, al carrer de la Mercè, el 13 de desembre de 1798.  Tot i aquesta ceguesa, el pedagog, músic i compositor mataroní va començar a estudiar música amb el mestre Fèlix Font amb només quatre anys i amb deu ja era un nen prodigi del piano. Després va començar a  rebre  formació  d’orgue,  harmonia  i  composició  de  l’organista  de Santa Maria de Mataró, Antoni Mitjans.

De jove va viatjar a la ciutat francesa de Montpeller per tal d’ésser operat de les cataractes congènites que patia i allà coneix Francesc Campderà, alumne de la facultat de medicina, que l’introdueix en l’estudi de la literatura i la història. Després de  ser operat diverses vegades sense èxit, va estudiar ciències físiques i naturals a Barcelona.

Especials 2014/2015, cosins mataronins 3

Un avançat al seu temps

El 1821 va inventar un mecanisme d’escriptura musical per a cecs que li valdria, el 1827, la “Large Silver Medal” de la Royal Society for the encouragement of Arts, Manufactures and Commerce de Londres. Aquest sistema d’anotació per a cecs és anterior al de Louis Braille (1925). Aquest descobriment va fer que l’any 1828 el monarca Ferran VII li atorgués una pensió vitalícia.

L’any 1837 va publicar “Descripciones de algunos instrumentos para enseñar a los ciegos las primeras letras y la escritura de música”. El 1830 va ser nomenat organista de la basílica de Santa Maria, lloc que ocuparà fins a la seva mort. El 1844 va actuar davant la reina Isabel II d’Espanya a l’Exposició Industrial de Barcelona. La seva virtuositat tocant el piano va fer que s’envoltés dels millors músics de l’època com Pedro Albéniz. L’organista cec va ser professor de Manuel Blanch, autor de la Missa de les Santes.
 A banda dels seus dots com a músic i compositor, Jaume Isern també es va dedicar a l’escultura i va fer talles de gran valor artístic.

Mataroní compromès i devot

Jaume Isern va ser un mataroní compromès amb la seva ciutat i va participar en diferents projectes socials. Fou un dels membres més actius de l’Ateneu Mataronès, i l’any 1865, sota la seva presidència, va encapçalar la comissió que va crear la Biblioteca Popular de l’Ateneu. També va ser promotor de la Caixa d’Estalvis de l’Ateneu, la Caixa d’Estalvis de Mataró (futura Caixa Laietània),  i  president  honorari d’aquesta fins a la seva mort el 1880.

Isern i la seva dona Teresa Viñas van morir sense descendència després de veure morir els seus dos fills. Un cop mort el matrimoni, els seus béns van finançar la construcció de la nova capella del Sagrament de Santa Maria.

Especials 2014/2015, cosins mataronins 4

Catalunya bressol de la cultura grecollatina
Antoni Puig Blanch, o Puiblanch que era com ell firmava les seves obres, tenia una gran passió per la numismàtica i tenia una gran col·lecció de monedes celtíberes. Però aquesta passió i el seu gran amor per Catalunya, li van fer dir alguna que altra bajanada sense cap rigor històric. L’intel·lectual mataroní sostenia que Montserrat havia estat el bressol de la mitologia grega i que des d’aquí els catalans l’havien exportat arreu d’Europa i fins a l’Índia. També defensava que la ciutat d’Iluro havia conegut la brúixola abans de l’era cristiana i que era considerada la ciutat de la ciència. En els capítols finals de la seva Opúsculos, que mai es van arribar a publicar, hi havia un projecte anomenat “La regeneración de España”, on Antoni Puig Blanch exposava la idea de dividir Espanya en:  Celtibèria, Hispània Oriental i Hispània Occidental.

Trobada dels cosins a Londres i coneguem un tercer cosí
L’any 1821 Jaume Isern inventa un mecanisme d’escriptura musical per a cecs. Però aquesta revolució per l’aprenentatge musical dels invidents no serà reconeguda a nivell internacional fins que l’any  1927 el seu cosí Antoni Puig Blanch presenta l’invent d’Isern a la Reial Societat pel foment de les arts, manufactures i comerç de Londres que li atorga la medalla de plata. La intervenció de l’Antoni serà clau per a l’èxit del mètode d’ensenyament per a cecs del seu cosí Jaume. Però Jaume Isern no era l’únic cosí il·lustre del segle XIX d’Antoni Puig Blanch, l’escriptor mataroní, segons sembla, encara tenia un altre cosí, encara més conegut i peça clau per a la història de la nostra ciutat, aquest no és un altre que Miquel Biada, responsable de la construcció de la primera línia ferroviària a la Península Ibèrica que unia Mataró i Barcelona.

Eloi Sivilla

Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en prehistòria i història antiga.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: