La ciutat de Mataró va respondre a l’estrena de la pel·lícula mataronina “Última sesión” omplint tota la platea del Teatre Monumental i obligant a obrir l’amfiteatre. La sensació, per tant, era d’estrena multitudinària a casa i amb el públic a favor però quedava el més difícil: convèncer els presents. I si ens refiem dels llargs aplaudiments quan van aparèixer els títols de crèdit després d’un emocionant final, l’èxit es pot considerar absolut.
El gran treball de l’equip del film encapçalat pel director mataroní debutant Francesc Pàez, amb Paco Morán com a cap de cartell, va quedar palès durant l’hora i mitja de projecció significant un debut prometedor. Esperem ara quin recorregut tindrà el film, ja que com va comentar abans de la sessió, la productora encara n'està negociant la seva sortida en cinemes o en algun canal de televisió.
Francesc Pàez, entrevistat abans de l'estrena
Jugant a casaEl film va ser rodat a Mataró i pels mataronins té la gràcia afegida de poder reconèixer cada racó del film, que passa íntegrament a la ciutat. També la temàtica –el tancament d’un cinema– ens evoca històries que ja hem viscut massa vegades. Però el més positiu és que des de la primera escena es veu que no es tracta d’un film casolà. Ni molt menys.
El tractament de la imatge és molt acurat, i la pel·lícula, després d’un inici descriptiu, flueix a través de les vides de sis personatges lligats entre sí per un cinema que té les hores comptades. Concretament el film narra les últimes 30 hores d’una sala històrica que tanca pels interessos especuladors. Però la trama fuig dels orígens de la problemàtica i se centra en com això afecta a les vides dels protagonistes precipitant esdeveniments.
En l’inici vivim la penúltima nit: un dia fosc, trist per a la majoria dels personatges. Una primera part visualment molt fosca, volguda però potser una mica excessiva, que es trenca amb la sortida del sol del dia del tancament, quan el director juga amb imatges tan maques com el sol sortint a la Plaça Gran. A través de decorats urbans i interiors molt ben trobats anem seguint les diferents maneres de buscar la felicitat dels nostres personatges, fins l’esperada última sessió.
El Foment protagonista
Curiosament les escenes de la sala de cinema que tanca estan gravades al Foment Mataroní, l’únic cinema del centre que de moment encara resisteix, a banda del Teatre Monumental. Això sí, el fet que va inspirar el film va ser el tancament del mític Cinema Iluro, un emblema que ja porta molts anys tancat esperant.
