Frans Brüggen (1934-2014) virtuós flautista i director d’orquestra va ser un dels precursors, juntament amb els músics Gustav Leonhardt, Nikolaus Harnoncourt, Anner Bylsma i els germans Kuijken, en interpretar la música dels segles XVII i XVIII amb criteris historicistes i amb instruments de l’època.
Foren els artífexs d’aquesta nova escola que va sorgir als Països Baixos, en les dècades dels anys seixanta i setanta del segle XX. Aquests grans músics inicien l’edat d’or en l’execució contemporània de la música del barroc, que posteriorment fou seguida per importants intèrprets de la Música Antiga fins a l’actualitat. El seu amor pels instruments originals, de l’època del barroc, el va estimular a fundar l’Orquestra del Segle XVIII, l’any 1981. Amb aquesta orquestra va afrontar un ampli repertori, des del Mestre Henry Purcel fins a Johannes Brahms, combinant la bellesa rítmica, l’elegància i l’expressivitat del fraseig. Brüggen fou un músic irrepetible, un referent pel futur i un pilar bàsic de la Música Antiga.
Les seves interpretacions eren unes constants Màster Classes, per les noves generacions de músics, amb noves pautes i continguts. Les seves mans, grans i expressives i d’una gran elegància, eren la seva batuta a l’hora de dirigir les orquestres, on recuperava el so més semblant a l’original de l’època.
Un artista infatigable en la vessant investigadora, un home íntegre en l’aspecte humà i un pedagog insubstituïble que ens ha deixat un llegat musical seriós i rigorós del barroc centreeuropeu, amb un talent immens.
