Arran de la separació religiosa entre calvinistes i catòlics, en el nord dels Països Baixos, l’activitat musical se centrava en les composicions instrumentals i en obres sacres i profanes.
A l’àmbit de música instrumental, el mestre J.P.Sweelinck (1562-1621) fou el més il·lustre compositor de l’estil barroc primerenc, conjuntament amb els mestres alemays Schütz, Schein i Scheidt. Gran coneixedor de les obres dels compositors italians Giovanni Gabrieli i Claudio Merulo, Sweelinck va saber impregnar la seva música amb la tècnica veneciana i amb la dels virginalistes anglesos.
La seva obra fou inclosa en el FITZWILLIAM VIRGINAL BOOK – una recopilació manuscrita d’obres per a teclat del renaixement i primera època del barroc-, per la seva estreta i evident relació amb la música anglesa. Organista de l’Oude Kerk d’Amsterdam – Església Antiga d’Amsterdam - esdevingué el Mestre dels joves organistes d’Alemanya del Nord. El compositor neerlandès, conegut com el creador d’organistes, en el seu temps, va eclipsar a tots els seus contemporanis.
Una gran importància adquiriren les seves composicions per a orgue i clavecí, dividides en tres parts: variacions sacres i profanes, tocates i fantasies. Gran mestre de la forma variació profana, la va emprar per a ús de la litúrgia. La severitat d’aquests exercicis musicals espirituals, fou un clar reflex de les conviccions ètiques de l’Església Reformada. Sweelinck completa el seu extens catàleg musical amb els Quatre llibres de Salms, les Cantiones Sacrae i les Variacions sobre tonades de corals per a orgue.
La seva figura regnà en la tradició organista del Nord d’Europa, desenvolupant una excel·lent tècnica de la improvisació i una nova música per a teclat, presentant una complexitat rítmica i una gran riquesa de recursos contrapuntístics.
