La interpretació dels instruments antics emprats l’època de Joan Sebastià Bach, han assolit aquests darrers decennis un gran auge.
Així podem descobrir el millor coneixement i reconstrucció de la sonoritat més autèntica, del temps del gran Mestre alemany. El compositor, generalment, aspira escollir l’instrument òptim per a l’execució de la millor versió músical. La culminació de l’instrument de l’orgue està, intrínsecament, lligada a la història de la música i a les obres de Bach. L’orgue és partícip, no solament com a acompanyament de les composicions vocals religioses del Mestre, sinó també com a concepció de la tradició dels corals alemanys.
Dins del timbre de les Cantates, l’orgue ocupa un rol predominant com a instrument del baix continu, per les seves improvisacions en els serveis religiosos luterans, i també en la seva funció com a solista. El majestuós instrument de l’orgue s’emprava en la música d’església -Cantates Sacres- mentre que en les cantates profanes, Bach utilitzava el clavecí, essent el mateix Bach el director de la interpretació de les obres, a la manera dels Mestres de Capella. Un instrument de vent molt requerit en les obres religioses del Mestre era l’oboè, que està present en moltes cantates.
Quan Bach desitja la sonoritat particular d’un instrument de vent, ho designa amb la màxima precisió. A vegades potenciava l’òboe da Caccia, a vegades l’òboe d’Amore. La trompeta natural estava reservada a les grans cerimònies i a les persones d’alt rang. Bach exigia un gran art de l’embocadura en els seus trompetistes, per tal d’obtenir un so potent i clar.
El traverso- flauta travessera barroca- , instrument que es va utilizar a la primera meitat del segle XVIII, el compositor Bach el va emprar relativament poques vegades, donant prioritat a l’oboè.
