Josep Carreras, tenor barceloní (1946), va irrompre en el món de l’òpera, amb tota la força i energia. El gènere operístic, de més de quatre-cents anys d’existència, és una amalgama de poesia i música que ens transmet emoció.
Carreras en totes les seves actuacions ens ha fet viure la seva passió per l’òpera. La seva ràpida ascensió, en el món de l’anomenat “Dramma per música”, un gènere creat a principis del S. XVII, li permeté actuar en les millors sales del món.
La veu és una capacitat humana que implica el cos en la seva totalitat física i psíquica, i està íntimament relacionada amb la nostra essència més profunda. L’art de cantar inclou molts conceptes: la tècnica, l’expressió, la dinàmica, la potència de la veu, el timbre; els quals poden afavorir la bellesa de la pròpia veu.
Josep Carreras és un tenor líric, dins de la classificació de les veus dels cantants d’òpera. La paraula tenor prové del llatí “tenere” (sostenir). En la música eclesiàstica de l’època del Renaixement, el tenor mantenia les notes llargues i les altres veus cantaven els melismes vocals o petites ornamentacions. La calidesa, la musicalitat i el timbre de la veu, han estat els trets més notables del tenor català, reconegut pel bon domini del registre mig i bellesa en l’agut. Els excel·lents enregistraments de 50 òperes completes - especialment dels compositors Verdi i Puccini - oratoris, recitals de música clàssica i popular, l’han fet mereixedor de nombroses condecoracions arreu del món.
Actualment, juntament amb les seves activitats professionals comparteix, amb dedicació i entusiasme, la presidència de la Fundació Josep Carreras per a la lluita contra la leucèmia.
