Les diferents estacions de l’any han despertat la sensibilitat de compositors a l’hora d’expressar les seves emocions en el món de la música. La brillantor del sol, les daurades fulles dels arbres, la pluja, el fred intens, la plena llum del matí o la misteriosa foscor de la nit, poden evocar algun esdeveniment especial.
El compositor Edvard Grieg, amb la col·laboració del dramaturg Henrik Ibsen, descriu subtilment el Matí en la Suite de Peer Gynt. L’home camperol, amb el seus cants populars, ha rememorat les tasques del camp, de cada cicle estacional: la sembra, la sega, la recollida dels fruits…
El compositor Antonio Vivaldi les ha descrit idíl·licament en les populars Quatre Estacions. Franz Joseph Haydn, amb una música de gran intensitat i genialitat, cohesiona la lírica, la descripció i el dramatisme en l’Oratori de Les Estacions.
Robert Schumann compositor, que va assolir la màxima expressió de l’esperit romàntic, compon una obra plena d’energia, vitalitat i bellesa amb el títol de Simfonia Primavera en la qual el músic s’endinsa en el complex gènere simfònic. Més enllà de les notes musicals de Franz Schubert i dels poemes de Wilhelm Muller, en el cicle de lieder Viatge d’hivern (Winterreise), descobrim en cada cançó uns freqüents canvis de tonalitat que donen pas a sensacions d’alegria, de tristor, de desesperació i de dramatisme, com a remembrança de tot el que representa la Naturalesa.
I en un llenguatge musical estilísticament francès, Isaac Albéniz descriu per mitjà d’una dinàmica ppp (pianissimo), l’hora crepuscular amb un suggerent text del poeta impressionista Pierre Loti.
