Mateu Fletxa, el Vell (1481-1553), músic del Renaixement, és conegut internacionalment per les Ensalades. Les Ensalades foren unes composicions en forma poètica, escrites tant per a la música popular com per a la culta. En aquest gènere musical, hi conflueixen la mètrica poètica i la música.
Segons la varietat de lletres, la música va canviant i, d’aquesta barreja de tonades i mètrica, sorgeix el nom d’Ensalada, que prové de les cançons del Renaixement francès. Però la seva evolució a la Península Ibèrica, tingué unes característiques pròpies.
El CANCIONERO MUSICAL de PALACIO és l’antologia musical per excel·lència del repertori cortesà del temps dels REIS CATÒLICS. Mateu Fletxa, probablement l’any 1540, estava adscrit a la capella del Duc de Calàbria, ja que va dedicar l’ensalada LA VIUDA al duc, en motiu del seu casament en segones núpcies amb Doña Mencia de Mendoza. A la vessant teatral d’aquella època es coneixen també les ensalades, que són el reflex del gust per l’estètica popular però en aquest cas, destinat a l’alta societat renaixentista.
L’autor més prolífic en música d’Ensalades, en el Segle XVI, fou Mateu Fletxa, el Vell, que en compongué onze. Com a mestre de Capella a Lleida, i amb les obligacions normals que li comportava el càrrec, es dedicà a les composicions de villancets i a obres per al culte. El Cançoner del Duc de Calàbria és el recull més notable de villancets en la seves temàtiques profanes i religioses.
Els villancets són cançons de trets populars, que en el segle XVII varen aconseguir gran renom i constituirien la major part de la producció musical espanyola de l’època.
