La Història de la Música ens descriu l’existència de moltes dones compositores, al llarg de tots els temps. En el segle XVII, sorgeix, amb força, l’escola clavecinística francesa liderada per cèlebres compositors: Chambonières, D’Anglebert, Lebègue, Louis Couperin, oncle del gran François Couperin.
Enmig d’aquests il·lustres noms de músics, coneixem una dona compositora. Una dona veritablement ben considerada, en el cercle intel·lectual femení, que il·luminava l’època del Rei Sol de França, juntament amb reconeguts literats. Élisabeth Claude JACQUET de la GUERRE fou una notable i brillant compositora i clavecinista, nascuda a París el 1665. Segons Mercure Galant, una revista literària fundada en el segle XVII, Élisabeth era capaç als deu anys, de cantar la música més difícil, acompanyant-se al clavecí de forma inimitable. La composició fou una virtut destacada en la seva rellevant trajectòria musical, publicant el seu primer llibre de Pièces de Clavecin al 1687; i l’any 1694, es va representar la seva tragèdia en música Céphale i Procris.
La compositora francesa, fidel a la tradició lullyste en la seva obra dramàtica, fou sensible al nou gust musical italià que es desenvolupà a França l’any 1700. Una influència que s’aprecia en les seves Sonates per a violí i clavecí i en les cantates, un gènere musical que l’autora va saber plasmar perfectament ocupant un lloc destacat, juntament amb les dels compositors francesos Campra i Clérambault. “Mai, una persona del seu sexe ha gaudit d’un talent tan gran per a la música, executant-la de forma admirable en el clavecí i a l’orgue” va declarar Titon de Tillet.
