Tomás Luís de Victoria (1548-1611) és un dels músics espanyols referents de la música del Renaixement. Victoria viatjà a Itàlia i s’enriquí de les noves idees, en el camp de la composició musical, gaudí d’una vida assossegada i ben encarrilada, gràcies als seus protectors el rei Felip II i el cardenal arquebisbe Truchsess von Waldburg.
Victoria fou un home profundament religiós plasmant les seves creences en la música, en la que expressa el sentiment de la vida. Una vida dedicada completament a la espiritualitat, que mostra de forma apassionada en moltes de les seves obres.Com tots els grans Mestres del passat, disposem de poca informació sobre la seva vida, però fou per la seva música que Victoria sorgí de l’anonimat.
Nascut a la ciutat d’Àvila, la principal curiositat sobre el músic se centra en la seva faceta humana, en una vida espiritual, de treball i de fe. Probablement la seva música sigui la millor font biogràfica. Format a la ciutat Eterna de Roma, entrà, possiblement, en contacte amb el reconegut compositor italià Palestrina. L’activitat com a cantor i especialment com organista de l’església de Sta. Maria Montserrato di Roma, fou l’eix central de la seva vida professional. La música del mestre renaixentista expressa el tràgic sentiment i dramatisme de la vida, en una època en que tothom era vulnerable a les malalties, pestes i a la mort. Retirat en el noble edifici del convent de les Reales Descalzas de Madrid, en un entorn idoni, el sacerdot i músic seguí el camí de l’austeritat i humilitat que el caracteritzà. Durant la seva estada a Madrid, Victoria publicà Misses, Motets, Salms i Oficis de Difunts.
