La ciència humana i social coneguda com a història, ens notifica l’existència d’uns éssers vivents anomenats poetes. Artistes de l’art de l’escriptura, malabaristes en l’ordenació dels mots, i mags de la metàfora. Des de la seva fantasia i inspiració, els poetes ens sedueixen amb expressions, emocions i sentiments sorgits del seu intel.lecte i ploma. Moltes vegades, la solitud silenciosa o el silenci solitari del creador, es transforma en la font d’inspiració de tan delicades i etèries glosses.
El gènere literari descrit com a poesia, esdevé un sentiment estètic, que es manifesta mitjançant la paraula. La poesia i els poetes gaudiren del beneplàcit d’il.lustres compositors romàntics, per introduir-se a l’art musical. L’amistat entre creadors de diferents arts del segle XIX, el poeta Johann Mayrhofer i el compositor Franz Schubert, va donar com a fruit la unió de dues arts: la poesia i la música.
Els textos dels poemes de Johann Mayrhofer i Wilhelm Müller, varen inspirar el jove compositor austríac Franz Schubert, a la creació d’unes belles cançons alemanyes per a veu solista i acompanyament de piano. Un gènere musical exquisit que ha captivat el sentiment de molts músics, intèrprets i auditoris, i es resumeix en una sola paraula Lied. Quan ressoni el corn de caçaen el verd bosc,xiularé i cridaré al teu voltant.No mireu endins floretes blaves!Fem massa feixucs els somnis del meu dorment. (Wilhelm Müller)
