La música religiosa espanyola del segle XVI, va conèixer un gran impuls i apogeu, fruit d’un corrent místic que troba la seva expressió més sublim en la creació musical. Des del segle XIV, els sobirans dels reialmes peninsulars van afavorir la difusió de l’estil contrapuntístic, que lentament forjaren els trets d’una nova música religiosa i profana. Sota el regnat de Carles V, la Capella Reial castellana, després de moltes vicissituds, és confiada al futur Rei Felip II, mentre l’emperador intenta conservar la Capella Flamenca dirigida pel compositor Nicolàs Gombert. Felip II, després del seu casament amb Elizabeth de Valois, conservarà les dues capelles, les quals es proveiran de músics francesos i italians. Amb la construcció del Monestir de l’Escorial i el Convent de les “Descalzas Reales” a Madrid, Castella es beneficiarà de les recents i noves institucions.
L’escola castellana és el centre del misticisme espanyol, el qual no es pot extreure del seu context. Santa Teresa d’Àvila i Sant Joan de la Creu en són l’origen.Les aspiracions d’aquest moviment místic s’exalten en les obres del compositor Antonio de Cabezón, Tomás Luis de Victoria, com també s’eleva en les teles del Greco i posteriorment en las de Zurbarán.
L’esclat de l’art sagrat gaudeix de les facilitats de difusió gràcies a l’impremta. La impressió del primer llibre litúrgic, va coincidir amb l’adveniment dels temps moderns, seguit d’innombrables edicions de missals, processionaris i obres didàctiques, en aquesta edat d’or de la polifonia.
