El serpentó és un instrument musical de vent i fusta, dotat d’embocadura i orificis laterals. El seu nom es deu a la configuració del seu cos semblant a la d’una serp. En el segle XVII, el teòric musical francès Marin Mersenne, el va considerar l’instrument baix de la família de la corneta. Els primers exemplars es componien de dues peces de fusta de noguera, modelades i recobertes de cuir negre per obtenir més solidesa. En el segle XVIII, ja era habitual trobar serpentons de metall de grans dimensions i constaven de tres o quatre peces, presentant un progressiu engrandiment a la part baixa de l‘instrument. Alguns serpentons es construien amb l’embocadura de marfil, dos dels quals es conserven en el Museu de la Música de Barcelona.
Sempre fou un instrumet destinat a la música eclesiàstica tal com queda reflectit en el “Nouvelle méthode de plain –chant, suivie d’une méthode de serpent” però alguns models foren utilitzats en les bandes militars. Considerat el pare de l’escola fagotística francesa, aquest instrument havia gaudit durant el regnat de Lluís XIV i Lluís XV d’una notable popularitat.El compositor Franz Joseph Haydn, l’any 1780, va compondre sis feldpartiten, obres per a instruments de vent: oboè, trompa, fagot i serpentó. L.A.Frichot, nascut a Versalles però exiliat a Anglaterra durant la Revolució francesa, fou un dels darrers virtuosos d’aquest especial instrument. L’existència del serpentó, malgrat els esforços de músics, compositors i constructors fou efímera, ja en el segle XIX aquest aeròfon estava en decadència.
