La monumental façana del Palais Garnier està ubicada a la plaça de l’Òpera, en els grans boulevards parisins. L’arquitectura d’aquest monument sorprèn per la diversitat de materials emprats. L’arquitecte Charles Garnier, introduí una decoració eclèctica, fastuosa i elegant. A l’exterior i l’interior, marbres de color i escultures recobertes d’or remarquen la qualitat del disseny, i una abundor de detalls arquitectònics amb una gran varietat cromàtica, contrasta, segons Garnier, amb la tristor de l’urbanisme haussmanià.
L’òpera Garnier constitueix el prototip del Segon Estil Imperial o Estil de Napoleó III, el qual esdevé la decoració preferida i predilecta de la burgesia de finals del segle XIX, reunint diferents estils. La gran escalinata de l’entrada ens condueix a la sala d’espectacles, als salons i als foyers. La concepció del gran foyer, s’inspira tant en la decoració com en la disposició de la gran sala dels miralls de Versalles de l’època del rei Lluís XIV. Aquest indret està pensat com a punt de trobada dels espectadors que assistien a les representacions teatrals. En el segle XIX, els foyers estaven reservats a l’ús exclusiu dels representants masculins. Les dames aguardaven el temps de l’entreacte a les seves respectives llotges. Dos símbols de París del segle XIX són l’Òpera i el compositor francès Gounod, que tenia 57 anys, quan es va estrenar el gran coliseu artístic. Les primeres funcions que es representaren varen ésser en memòria dels músics Halévy i Meyerbeer. Charles Gounod, convertit en heroi de la generació romàntica, va poder gaudir de les representacions de les seves obres a la Gran Òpera, durant 18 anys fins a la seva mort el 1893.
