La Sarsuela és un gènere musical escènic, que sorgí a Espanya en el segle XVII. El seu nom prové d’un pavelló de caça del rei Felip IV, on s’hi va construir un palau, a prop de Madrid. Aquest palau estava rodejat de “zarzas”, esbarzers en català, i fou on s’hi varen representar les primeres obres líriques anomenades sarsueles.Amb el pas del temps, aquest gènere líric va rebre la influència de música popular, essent acceptat amb entusiasme pel públic, per l’atractiu de la seva música i la gràcia còmica de les situacions escèniques.
Els primers autors que cultiven aquest nou estil de teatre musical foren els dramaturgs del segle d’Or espanyol Lope de Vega i Calderon de la Barca.Segons fonts d’investigació, Calderon fou el primer autor teatral en adoptar el terme de sarsuela, en una obra seva titulada “El golfo de las sirenas” estrenada l’any 1657. Aquests famosos literats, qualificaven l’emergent comèdia amb orquestra, com a “cosa nueva en España”.Amb l’adveniment de la dinastia dels Borbons, es posà de moda els estils musicals italians, i així les sarsueles del segle XVIII es convertien en obres estilísticament semblants a l’òpera italiana, com les del compositor Antonio de Literes. Amb el regnat de Carles III, i després del famós motí d’Esquilache, de nou va imperar la tradició popular espanyola amb els sainetes de Ramón de la Cruz i música del compositor Rodríguez de Hita.
