ÍGOR STRAVINSKI (1882-1971) fou un dels compositors més notables del segle XX. L’interès d’Ígor Stravinski pel món sonor, el va conduir a conèixer i apropar-se a tots els gèneres musicals com les músiques folklóriques, especialment la russa; el jazz, descobert recentment a Europa; músiques cultes de totes les èpoques: Edat Mitjana, Renaixement, Segle XVIII, Segle XX, Atonalitat i Dodecafonisme. El músic rus només va descartar la música romàntica del segle XIX.
L’any 1911, després de compondre el seu ballet Pretrushka, va refusar el sentimentalisme i el lirisme, allunyant-se de la música romàntica. Stravinski exposa els conceptes de la seva nova estètica musical en el llibre “CRÒNIQUES DE LA MEVA VIDA” 1935:“Jo considero la música, per la seva pròpia naturalesa i sense la necessitat d’expressar un sentiment, una actitud, un estat psicològic, un fenomen de la natura. L’expressió no ha estat mai la prioritat imminent de la música. El llenguatge expressiu esdevé un element addicional, que ens l’hem imposat com una etiqueta o un protocol, i l’hem arribat a confondre amb la seva essència. El fenomen de la música se’ns ha transmès per instituir un ordre de les coses, especialment entre l’home i el temps”. Aquest desafiament estètic, una mica provocatiu del compositor Stravinski, és com un acte de fe, ja que conté la consideració d’afirmar l’autonomia total de la música. Aquest repte revela, al mateix temps, que l’obra de Stravinski és, abans que tot, una manifestació de tensions no closes entre els diferents gèneres musicals del món occidental.
