L’ESPINETA, instrument de la mateixa família que el Clavecí, fou molt utilitzat a França en el segle XVII, concretament entre els anys 1600 a 1650. Aquest instrument de cordes pinçades anomenat Espineta, figura en molts documents iconogràfics de l’època. Algunes de les primeres imatges provenen del Saló de les Muses del Castell d’Orion-SÈVRES. El disseny de l’Espineta de la imatge núm. 1, és de forma rectangular i la disposició del teclat recorda la concepció dels instruments flamencs dels Països Baixos. Concretament aquesta, pertanyia a Jacques Cellier, organista de la Catedral de Reims i esdevé una de les primeres representacions d’espinetes i un dels primers instruments de teclat de la música francesa d’aquest període.
La imatge núm. 2, és una espineta anomenada OTTAVINO del lutier Francisci Menegononi construïda a Venècia l’any 1671, que alhora era el responsable dels instruments de teclat de “l’Ospedale della Pietà” de Venècia. Es coneix com a Ottavino perque sona a l’octava aguda del 8 peus. En el Segle XVII, es varen construir a tot Europa, molts instruments de teclat, adoptant diverses formes: poligonals, rectangulars i trapezoidals. La característica més comú dels OTTAVINI, fou la seva lluminosa sonoritat malgrat les seves petites dimensions.
