Alguns musicòlegs descriuen la veu de Victòria dels Àngels com una “veu químicament pura”. El cant de la soprano Victòria López García, coneguda com a Victòria dels Àngels, era d’una naturalitat i espontaneïtat impressionant. Cantava de la mateixa forma que parlava, sense esforç, com l’acte de respirar i amb una tècnica innata sorprenent. El timbre de veu de Victòria era lluminós, homogeni, sensual amb una sonoritat matisada, clara, sortida d’una gola ben preparada amb una impostació natural. Dins d’aquesta categoria vocal, abastava altres gèneres i estils musicals, interpretant rols de mezzo com “Carmen de Bizet”, “Elisabeth de Tannhäuser de Wagner” etc. La cantant barcelonina interpretava Lied alemany amb gran expressivitat, puresa i ingenuïtat, enaltint els valors poètics de les cançons.
En les primeres actuacions, l’any 1941, la soprano catalana, encara com a estudiant, interpretava obres de Puccini, Monteverdi i col·laborava amb el conjunt de Música Antiga “ARS MUSICAE”, demostrant la qualitat d’una artista excepcional que va néixer cantant. Després del seu debut en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona actuà en el “Teatro Calderón” de Madrid. El crític musical del teatre madrileny, elogià el cant de l’artista catalana com una veu que desprenia un misteriós poder només a l’abast de molt pocs artistes. Durant una dècada va actuar regularment en el Metropolitan de Nova York i arreu del món. Victòria ha estat una de les llegendes del món líric del segle XX, que va morir a Barcelona l’any 2005.
