Isaac Albéniz (II) 1860-1909

Mª Teresa Julià. Clavecinista i concertista. Especialitzada
en la recerca de la música antiga

La trajectòria vital i artística d’Albéniz fou un constant canvi de domicili, mantenint fins i tot tres residències simultànies a diferents països. Molts documents manuscrits artístics del mestre es troben dispersats degut als canvis d’habitatge a l’Estat espanyol, Gran Bretanya i França.

 

Albéniz inclou elements derivats de la música d’Andalusia, especialment de la guitarra, inserint-los al llenguatge idiomàtic del piano. Però alhora sap combinar les bases de la música contemporània, andalusa i popular catalana.Malgrat la seva joventut i maduresa adquirida, el compositor conscient de la seva malaltia, no deixa de compondre conservant tota la seva energia vital i optimisme.Isaac Albéniz conreà una gran varietat de gèneres musicals: Música Simfònica, Concertant, de Cambra, Instrumental, Obra escènica (Òpera), Música Vocal i Coral.“SUITE IBÉRIA” és la més reconeguda composició de l’artista gironí, una obra d’extraordinària complexitat tècnica, d’originalitat harmònica i compositiva.El pianista Artur Rubinstein assegurava que els seus grans èxits anaven inseparablement units al nom il.lustre i estimat d’Isaac Albéniz i Pascual. Final de l’epitafi a Isaac Albéniz:Oh dolça mort de mà petita!Oh música i bondat entreteixida!Oh pupil·la d’astor, cor sa!Dorm cel infinit neu estesaSomnia hivern de foc, gris estiuDorm en oblit de la teva vella vida!(Federico García Lorca)