La compenetració d’Isaac Albéniz amb el teclat anava acompanyada d’una profunda saviesa sobre les possibilitats d’aquest instrument. ALBÉNIZ, nascut a Camprodon (Girona) fou un nen prodigi, debutant en públic als quatre anys, en el Teatre Romea de Barcelona. Acompanyat de la seva mare viatja a la capital francesa i després d’unes traves burocràtiques, és admès al Conservatori de París, en el qual el mestre de Camprodon demostrà, ja, el seu geni innat. Amb un caràcter molt aventurer, I. Albéniz decideix veure món i es trasllada a Cuba, Estats Units, Londres, Leipzig i durant tres anys estudia en el Reial Conservatori de Brussel.les, becat pel Rei Alfons XII de l’Estat espanyol.
Malgrat la imatge poc disciplinària, el músic obté una menció especial d’excel.lent que li permet estudiar amb el compositor Franz Liszt. En la seva faceta de pianista, Albéniz s’especialitzà en l’execució d’obres de D.Scarlatti, J.S.Bach, W.A.Mozart, L.van Beethoven, R.Schumann i F.Chopin, superant totes les dificultats tècniques. Professor de l’Schola Cantorum de París, Albéniz entra en contacte amb l’elit de compositors de l’avantguarda europea com C. Debussy i G. Fauré. La seva vida troba un punt d’inflexió a partir del seu matrimoni i quan aconsegueix el màxim prestigi com a pianista, el músic també comença una transformació convertint-se en un compositor de prestigi universal.
