Joan Sebastià Bach IV L’home

J. S. Bach (1685-1750), representant d’una excepcional família de músics, fou contemporani del pintor Watteau, de l’assagista Montesquieu, de l’escriptor Marivaux i dels músics Haendel i Rameau. Els escrits de Martí Luter (1483-1546) i el pensament religiós de les esglésies protestants influiren J.S.Bach, el qual seguirà les pautes de Luter i les idees bàsiques de la teologia luterana: la gràcia, la fe i els evangelis.El segle XVIII,“Segle de les llums”, emergeix després de centúries de clars-obscurs, obrint-se una nova etapa dominada per la raó, el progrés i la ciència. És en aquesta època que es descobrirà la llum de la música del compositor Bach.La vida i l’obra, o l’home i la música de J.S.Bach són una dicotomia inseparables.La millor font d’informació per a conèixer la figura de Bach, com a home, és el llibre “la petita crònica d’Anna Magdalena Bach “ que dedicà al seu espòs. Bach, a la vida familiar, sembla que també fou un geni, va saber donar i transmetre els encants d’una singular atmosfera: la de la pau en l’amor.La seva primera esposa Maria Bàrbara i la segona Anna Magdalena sentien un gran amor i una admiració sense límits per Bach i, seguint la tradició de la família, el mestre donà les primeres instruccions musicals als seus fills.El temps de Bach, a la llar, transcorria silenciós i lentament, dedicant atenció i estimació als fills i centrat a la total consagració del misteriós art dels sons. Una llar només ombrejada per la mort d’alguns infants. El silenci en el què va transcórrer la seva plàcida vida no augurava la inestimable influència que tindria la seva música a la posteritat.