El regnat d’Isabel I d’Anglaterra es relaciona amb l’edat d’or de la música anglesa del segle XVI i fou un període d’una riquesa extraordinària en el domini de les arts. El seu nom evoca a William Shakespeare en el camp de la literatura, i també recorda als il·lustres compositors: John Dowland, William Byrd, Orlando Gibbons, Thomas Morley. La reina Isabel I (1533-1603) en aquesta florescència artística, no solament contemplava un desenvolupament de l’art per a satisfacció personal sinó una magnificència de la seva imatge i la del país. La sobirana encoratjava la producció de música profana instrumental i vocal i les cançons dels grans mestres anaven adreçades a la monarquia. La música servia per remarcar els moments dramàtics de les obres teatrals representades a Londres. Una part del Aires anglesos eren elegies, on el concepte de la mort era el tema predominant. “La mort és una placidesa on es traça la crueltat del destí”.William Byrd (1540-1623), compositor de la Reina Isabel I i de la Capella Reial, contribuí al desenvolupament del repertori madrigalesc, conduint-lo al més alt grau d’intensitat i d’expressió.W. Byrd, compongué una elegia al seu amic i músic Tomas Tallis, publicada en el recull de música “Songs of Sundrie Natures”. La dansa constituïa també un element bàsic a l’Època Isabelina. La pavana, dansa majestuosa lenta, i la gallairde, dansa lleugera amb ritmes marcats i alegres, contrastaven amb la melanconia dels madrigals del Segle XVI anglès. Música a la cort anglesa
El regnat d’Isabel I d’Anglaterra es relaciona amb l’edat d’or de la música anglesa del segle XVI...
El regnat d’Isabel I d’Anglaterra es relaciona amb l’edat d’or de la música anglesa del segle XVI i fou un període d’una riquesa extraordinària en el domini de les arts. El seu nom evoca a William Shakespeare en el camp de la literatura, i també recorda als il·lustres compositors: John Dowland, William Byrd, Orlando Gibbons, Thomas Morley. La reina Isabel I (1533-1603) en aquesta florescència artística, no solament contemplava un desenvolupament de l’art per a satisfacció personal sinó una magnificència de la seva imatge i la del país. La sobirana encoratjava la producció de música profana instrumental i vocal i les cançons dels grans mestres anaven adreçades a la monarquia. La música servia per remarcar els moments dramàtics de les obres teatrals representades a Londres. Una part del Aires anglesos eren elegies, on el concepte de la mort era el tema predominant. “La mort és una placidesa on es traça la crueltat del destí”.William Byrd (1540-1623), compositor de la Reina Isabel I i de la Capella Reial, contribuí al desenvolupament del repertori madrigalesc, conduint-lo al més alt grau d’intensitat i d’expressió.W. Byrd, compongué una elegia al seu amic i músic Tomas Tallis, publicada en el recull de música “Songs of Sundrie Natures”. La dansa constituïa també un element bàsic a l’Època Isabelina. La pavana, dansa majestuosa lenta, i la gallairde, dansa lleugera amb ritmes marcats i alegres, contrastaven amb la melanconia dels madrigals del Segle XVI anglès. 
