L’emergent òpera italiana en el segle XVII, amb els seus precedents pastorals i manifestacions florentines, serviria de model per a l’òpera francesa. Els espectacles sumptuosos dels “ballets de court” de la tradició francesa, consistien en la representació de danses, cors i recitats lírics, però els hi mancava força dramàtica. Els temes escollits per a les escenografies eren mitològics, al·legòrics, polítics i satírics. Durant l’època del Cardenal Richelieu, nombrosos cantants italians visitaven París, i músics francesos tornaven de la península italiana entusiasmats pel recent naixement de l’òpera. Però durant el mecenatge musical del Cardenal Mazzarino (1641-1660), gran afeccionat a la música, és quan l’art sonor italià es difón a França. Nascut a Pescina, en la regió italiana d’Abruzzes, Mazzarino fou estadista, diplomàtic i primer ministre de França. El seu poder es va incrementar a la mort del Rei Lluís XIII i els seus objectius polítics foren assegurar el poder absolutista de la corona francesa.Des de París, El Cardenal, per mitjà dels seus intermediaris diplomàtics, busca notables músics, intèrprets, cantants i compositors italians per poder establir definitivament l’òpera italiana a França. Mazzarino, acull a París el protector de l’òpera romana, el seu amic el cardenal Barberini i el músic F. Cavalli que dominava la vida teatral i musical veneciana. La imatge del Cardenal Mazzarino va quedar deteriorada en l’època històrica de la Fronda, una revolta que expressà un ressentiment general contra diversos aspectes de l’absolutisme. L’òpera francesa i el cardenal Mazzarino (1)
L’emergent òpera italiana en el segle XVII, amb els seus precedents pastorals i manifestacions florentines, serviria de model per a l’òpera francesa.
L’emergent òpera italiana en el segle XVII, amb els seus precedents pastorals i manifestacions florentines, serviria de model per a l’òpera francesa. Els espectacles sumptuosos dels “ballets de court” de la tradició francesa, consistien en la representació de danses, cors i recitats lírics, però els hi mancava força dramàtica. Els temes escollits per a les escenografies eren mitològics, al·legòrics, polítics i satírics. Durant l’època del Cardenal Richelieu, nombrosos cantants italians visitaven París, i músics francesos tornaven de la península italiana entusiasmats pel recent naixement de l’òpera. Però durant el mecenatge musical del Cardenal Mazzarino (1641-1660), gran afeccionat a la música, és quan l’art sonor italià es difón a França. Nascut a Pescina, en la regió italiana d’Abruzzes, Mazzarino fou estadista, diplomàtic i primer ministre de França. El seu poder es va incrementar a la mort del Rei Lluís XIII i els seus objectius polítics foren assegurar el poder absolutista de la corona francesa.Des de París, El Cardenal, per mitjà dels seus intermediaris diplomàtics, busca notables músics, intèrprets, cantants i compositors italians per poder establir definitivament l’òpera italiana a França. Mazzarino, acull a París el protector de l’òpera romana, el seu amic el cardenal Barberini i el músic F. Cavalli que dominava la vida teatral i musical veneciana. La imatge del Cardenal Mazzarino va quedar deteriorada en l’època històrica de la Fronda, una revolta que expressà un ressentiment general contra diversos aspectes de l’absolutisme. 
