Músic enigmàtic (1)

Carlo Gesualdo (c.1560-1613) és un compositor que ha fascinat els melòmans de totes les èpoques i ha estat considerat, pels musicòlegs del segle XX, un veritable model de músic i un artista pervers.Gesualdo fou contemporani de Claudio Monteverdi. Monteverdi era conegut amb el nom “l’oracolo della música” i amb el títol de “Seconda Prattica” designà la nova música del seu temps. Però l’estètica musical dels dos artistes era completament oposada.El llenguatge musical, a l’època de Gesualdo, coneix profunds canvis i emergeixen noves formes musicals: el baix continu, la monodia acompanyada, l’òpera, la tocata i la sonata. Paradoxalment les composicions de Gesualdo, príncep de Venosa, no manifesten cap transformació. Gesualdo va mantenir una relació molt particular amb la música, ja que gaudia de l’estatus de príncep, i com a tal, l’art per a ell només era un passatemps. A diferència d’altres compositors, Carlo Gesualdo podia desenvolupar la seva afecció artística d’una forma totalment lliure. L’evolució de l’estil musical de Carlo Gesualdo, VIII comte de Conza i III príncep de Venosa, va paral·lela al seu gust literari. Essencialment, hem conegut l’obra de Gesualdo mitjançant les edicions impreses dels anys 1594 i 1613; tota aquesta producció es divideix en música profana: madrigals i en música sacra: motets i càntics.El conjunt de la creació madrigalesca de Gesualdo, apareix en sis llibres. Els madrigals del seu primer llibre, estan construits en vers, mostrant una predilecció per a la poesia del seu amic Torquato Tasso (1544-1595), príncep dels poetes, que estava al servei dels ducs de Ferrara.