La galanteria és l’expressió escollida en les escenes campestres, una època dominada per la personalitat del pintor A. WATTEAU i els seus deixebles. En aquestes obres, es contempla l’apassionament de la societat per a la música, el teatre i el ballet. Els pintors francesos són coneguts per ésser excel·lents retratistes. Els instruments musicals pintats en els retrats, reprodueixen amb gran perfecció les aportacions innovadores i les evolucions tècniques dels luthiers. Els instruments de cordes pinçades i fregades (reprodueixen el so per la vibració de les cordes utilitzant un arquet), són els més representats.La moda del llaüt i de la viola da gamba en el segle XVII, donarà pas al violí, acceptat definitivament com a instrument culte en el segle XVIII. Dos instruments d’orígen camperol: la vielle i la musette de cour, esdevingueren en el ús i en el sentiment de la societat noble, intervenint en els “Concerts espirituals” de la cort del Rei Lluís XIV de França. Els CABINETS o pintures, reflexen plàsticament l’exposició de les col·leccions d’instruments musicals o de personatges de l’aristocràcia francesa, dels segles XVI, XVII i XVIII.El casament, la festa pel matrimoni del Delfí o la cerimònia fúnebre de les exèquies de Carles III, duc de Lorraine, representat en un gravat de l’època, donen fe de la importància de la música. De la unió d’aquestes dues arts -plàstica i musical-, neix la disciplina de la iconografia musical, gràcies a la qual els pintors i els artistes del gravat són els historiadors gràfics de la música. Iconografia Musical (i 2)
La galanteria és l’expressió escollida en les escenes campestres, una època dominada per la personalitat del pintor A. WATTEAU i els seus deixebles. En aquestes obres, es contempla l’apassionament de la societat per a la música, el teatre i el ballet
La galanteria és l’expressió escollida en les escenes campestres, una època dominada per la personalitat del pintor A. WATTEAU i els seus deixebles. En aquestes obres, es contempla l’apassionament de la societat per a la música, el teatre i el ballet. Els pintors francesos són coneguts per ésser excel·lents retratistes. Els instruments musicals pintats en els retrats, reprodueixen amb gran perfecció les aportacions innovadores i les evolucions tècniques dels luthiers. Els instruments de cordes pinçades i fregades (reprodueixen el so per la vibració de les cordes utilitzant un arquet), són els més representats.La moda del llaüt i de la viola da gamba en el segle XVII, donarà pas al violí, acceptat definitivament com a instrument culte en el segle XVIII. Dos instruments d’orígen camperol: la vielle i la musette de cour, esdevingueren en el ús i en el sentiment de la societat noble, intervenint en els “Concerts espirituals” de la cort del Rei Lluís XIV de França. Els CABINETS o pintures, reflexen plàsticament l’exposició de les col·leccions d’instruments musicals o de personatges de l’aristocràcia francesa, dels segles XVI, XVII i XVIII.El casament, la festa pel matrimoni del Delfí o la cerimònia fúnebre de les exèquies de Carles III, duc de Lorraine, representat en un gravat de l’època, donen fe de la importància de la música. De la unió d’aquestes dues arts -plàstica i musical-, neix la disciplina de la iconografia musical, gràcies a la qual els pintors i els artistes del gravat són els historiadors gràfics de la música. 
