“La veu de RENATA TEBALDI és celestial, brillant, pura i clara, entra dins de l’ànima i va directament al cor. Quan Renata Tebaldi canta, tot és serè, el sol resplendeix i desprèn el perfum de la primavera”. El director ARTURO TOSCANINI definia amb aquestes paraules, la suprema expressió del “ Bel Canto” de Renata Tebaldi.RENATA TEBALDI (1922-2004), inicia els estudis de cant als disset anys, en el Conservatori de Parma amb el mestre Ettore Campogalliani però fou la soprano belcantista Carmen Melis, qui descobreix el gran potencial de la jove cantant. L’entusiasme de la seva personalitat, combinat amb la màgia del seu cant, crearen una alquímia d’afecte i estima amb el seu públic. La nit del 16 d’agost de 1943, dues bombes varen destruir el teatre de “La Scala” que juntament amb el “Duomo” eren el símbol de la ciutat de Milà. Després de la Segona Guerra Mundial, tota una nova generació de músics es presenta davant del públic. El nom de Renata Tebaldi naixia, dins de l’apassionant món de la lírica, en el concert inaugural de la reconstruïda sala del teatre de La Scala de Milà.Tebaldi desenvolupa lentament el seu repertori i un gran nombre de rols que constituirien la base de la seva futura carrera escènica. Renata Tebaldi , en els inicis de la seva professió, l’any 1949, enregistra vint-i-set integrals d’òpera exclussivament per a la firma discogràfica DECCA mostrant, clarament, les qualitats vocals d’una gran cantant.Sota la direcció de Karajan, Erede, Serafin i Molinari-Pradelli, TEBALDI enregistra dues versions de l’òpera Aida i Otello de Verdi, de La Boheme, Madama Butterfly i Tosca de Puccini. Dotada d’una veu de soprano lírica spinto, progressivament enfronta rols de soprano dramàtica. Els recitals solistes i els concerts foren també un element important dins de l’activitat musical de la gran cantant italiana. Renata Tebaldi
“La veu de RENATA TEBALDI és celestial, brillant, pura i clara, entra dins de l’ànima i va directament al cor. Quan Renata Tebaldi canta, tot és serè, el sol resplendeix i desprèn el perfum de la primavera”. El director ARTURO TOSCANINI definia amb aquestes paraules, la suprema expressió del “ Bel Canto” de Renata Tebaldi.RENATA TEBALDI (1922-2004), inicia els estudis de cant als disset anys, en el Conservatori de Parma amb el mestre Ettore Campogalliani però fou la soprano belcantista Carmen Melis, qui descobreix el gran potencial de la jove cantant. L’entusiasme de la seva personalitat, combinat amb la màgia del seu cant, crearen una alquímia d’afecte i estima amb el seu públic. La nit del 16 d’agost de 1943, dues bombes varen destruir el teatre de “La Scala” que juntament amb el “Duomo” eren el símbol de la ciutat de Milà. Després de la Segona Guerra Mundial, tota una nova generació de músics es presenta davant del públic. El nom de Renata Tebaldi naixia, dins de l’apassionant món de la lírica, en el concert inaugural de la reconstruïda sala del teatre de La Scala de Milà.Tebaldi desenvolupa lentament el seu repertori i un gran nombre de rols que constituirien la base de la seva futura carrera escènica. Renata Tebaldi , en els inicis de la seva professió, l’any 1949, enregistra vint-i-set integrals d’òpera exclussivament per a la firma discogràfica DECCA mostrant, clarament, les qualitats vocals d’una gran cantant.Sota la direcció de Karajan, Erede, Serafin i Molinari-Pradelli, TEBALDI enregistra dues versions de l’òpera Aida i Otello de Verdi, de La Boheme, Madama Butterfly i Tosca de Puccini. Dotada d’una veu de soprano lírica spinto, progressivament enfronta rols de soprano dramàtica. Els recitals solistes i els concerts foren també un element important dins de l’activitat musical de la gran cantant italiana. 
