W. Shakespeare i l’Art Musical (2)

La tradició teatral anglesa permetia que la música intervingués només en escenes peculiars, especialment en les manifestacions d’amor i sobrenaturals

La tradició teatral anglesa permetia que la música intervingués només en escenes peculiars, especialment en les manifestacions d’amor i sobrenaturals. Sota la forma de First et Second Music, la música també sonava a tots els intermedis musicals reemplaçant la baixada i pujada de teló de l’escenari.Purcell va concebre dues grans obres de gran perfecció: La “Reina de les Fades” i la gran “Oda a Santa Cecilia”. Preludis, danses, ritornelos, solos, duets, trios i cors, s’encadenen en aquestes meravelloses peces de música, per a construir monuments musicals de gran cohesió. Purcell va acollir en el seu repertori, el bel canto i l’estil concertant italià amb l’escriptura d’estil imitatiu o diàleg entre les veus humanes i els instruments.Purcell fou un mestre en l’art de sorprendre a l’auditori amb la seva dimensió emocional i dramàtica, dimensió característica de l’estètica barroca.Petit fragment d’un poema de Shakespeare del segon acte de” La Reina de les Fades” amb música “de Henry Purcell:  SECRETOne charming nightGives more delightThan a hundred lucky days.Night and I improve the taste,Make the pleasure longer lastA thousand several ways.SECRETUna nit d’encanteridóna més goigque cent dies de felicitat.La nit i jo copsarem els sabors,I perpetuaremDe mil formes el plaer.