El Clarinet modern prové de l’antiga família d’instruments anomenats “Chalumeaux”, nomenclatura que s’utilitzava encara a la primera meitat del segle XVIII. Aquest instrument deriva del “chalumeau “ pastoral de l’Edat Mitjana i del Renaixement. Els ancestrals més llunyans del chalumeau eren la zummâra egípcia i l’aulos grec. J.CH.DENNER (1655-1707) prestigiós constructor alemany d’instruments de vent i fusta, a partir de l’any 1700, va transformar i millorar el chalumeau d’una forma decisiva. Per la semblança amb la trompeta aguda anomenada “clarino”, el nou instrument pren el nom de clarinet. El nombre de claus d’aquest nou instrument aniria augmentant progressivament de 2 a 6 fins arribar a 13 claus a la primera dècada del Segle XIX. El gran clarinet afinat en si bemoll, el més emprat, posseeix una sonoritat més càlida que el clarinet afinat en la, de sons més vellutats. El petit clarinet de 25 cms de llarg, amb una qualitat de so i timbre punyent , intervé només com a reforç en els passatges aguts de la flauta i l’oboè.El clarinet alt, afinat en mi bemoll, sona una sexta major inferior de les notes escrites. El clarinet alt, afinat en fa, substitueix al “Corno di Basseto”, apel·latiu donat a la forma primitiva de l’instrument inventat a Alemanya del Sud l’any 1770. El “Corno di Basseto” fou emprat pels compositors J.W.A.Stamitz, W.A. Mozart per les seves composicions instrumentals i corals. En el Segle XX, Richard Strauus el va utilitzar en algunes de les seves òperes (Elektra, 1909 i La Dona sense Ombra, 1918). El clarinet baix és de forma quasi idèntica a la del seu homònim alt en mi bemoll. El clarinet és un instrument de gran virtuosisme i pot executar brillantment arpegis i trinats. Weber, Mendelssohn, Schumann, Brahms, compositors del Romanticisme musical, varen explorar i utilitzar totes les possiblitats tècniques i expressives del clarinet a l’època de més gran expandiment de l’instrument. El clarinet
El Clarinet modern prové de l’antiga família d’instruments anomenats “Chalumeaux”, nomenclatura que s’utilitzava encara a la primera meitat del segle XVIII
El Clarinet modern prové de l’antiga família d’instruments anomenats “Chalumeaux”, nomenclatura que s’utilitzava encara a la primera meitat del segle XVIII. Aquest instrument deriva del “chalumeau “ pastoral de l’Edat Mitjana i del Renaixement. Els ancestrals més llunyans del chalumeau eren la zummâra egípcia i l’aulos grec. J.CH.DENNER (1655-1707) prestigiós constructor alemany d’instruments de vent i fusta, a partir de l’any 1700, va transformar i millorar el chalumeau d’una forma decisiva. Per la semblança amb la trompeta aguda anomenada “clarino”, el nou instrument pren el nom de clarinet. El nombre de claus d’aquest nou instrument aniria augmentant progressivament de 2 a 6 fins arribar a 13 claus a la primera dècada del Segle XIX. El gran clarinet afinat en si bemoll, el més emprat, posseeix una sonoritat més càlida que el clarinet afinat en la, de sons més vellutats. El petit clarinet de 25 cms de llarg, amb una qualitat de so i timbre punyent , intervé només com a reforç en els passatges aguts de la flauta i l’oboè.El clarinet alt, afinat en mi bemoll, sona una sexta major inferior de les notes escrites. El clarinet alt, afinat en fa, substitueix al “Corno di Basseto”, apel·latiu donat a la forma primitiva de l’instrument inventat a Alemanya del Sud l’any 1770. El “Corno di Basseto” fou emprat pels compositors J.W.A.Stamitz, W.A. Mozart per les seves composicions instrumentals i corals. En el Segle XX, Richard Strauus el va utilitzar en algunes de les seves òperes (Elektra, 1909 i La Dona sense Ombra, 1918). El clarinet baix és de forma quasi idèntica a la del seu homònim alt en mi bemoll. El clarinet és un instrument de gran virtuosisme i pot executar brillantment arpegis i trinats. Weber, Mendelssohn, Schumann, Brahms, compositors del Romanticisme musical, varen explorar i utilitzar totes les possiblitats tècniques i expressives del clarinet a l’època de més gran expandiment de l’instrument. 
