“Sóc rus, rus, rus fins el moll de l’os”. “Aquesta nit estic trist perque avui passejant pel bosc no he trobat cap violeta”. Aquestes frases estan extretes de la voluminosa correspondència que van intercanviar TXAIKOVSKI i NADESHDA von MECK. Els primers assajos de composició de Txaikovski no varen tenir èxit fins que troba la mecenes Nadeshda von Meck, benefactora també de Debussy. Nadeshda li proporciona totes les necessitats materials però en un curiós pacte, manifesten que no s’han de veure mai i només podran relacionar-se per mitjà de la correspondència.
Piotr Ilich Txaikovski neix l’any 1840 a Votkinsk (Rússia), un gran centre metal·lúrgic a l’est de Moscou, fill d’una família benestant. Txaikovski ve al món, el mateix any que moria el gran violinista Paganini i que Clara Wieck es casava amb el compositor Robert Schumann. El compositor rus, coetani dels escriptors francesos Alphose Daudet i Émile Zola, des de la infantesa sent atracció per a la música, encara que li produïa una veritable neurosi.
Durant els anys d’estudiant, a l’Escola de Dret, descobreix els poemes d’Apujtin els quals li provoquen una forta impressió. Txaikovski, influenciat per les obres dels mestres Glinka i Mússorgski, es convertirà en el primer compositor rus internacionalment reconegut.
Després de deixar el càrrec de funcionari estatal en el Ministeri de Justícia, P.I.Txaikoski s’inscriu en el Conservatori, recentment inaugurat, de Sant Petersburg (1862). Aquest fet seria decisiu pel destí del músic rus. El compositor, en tota l’obra musical, exhibeix el seu gran lirisme acompanyat d’una admirable inspiració, però revelant també, un gran nombre de preocupacions i angoixes. La convivència amb la seva esposa Antonina Miliukova tampoc l’ajuda a guarir els seus conflictes existencials, més aviat el condueixen a una situació insostenible.
La música de Txaikovski es converteix en una narració de la seva pròpia lluita contra el destí. El Fatum, una força en suspensió sobre els nostres caps, degota inexorablement com un verí lent. El Fatum constitueix el gran tema de la creació musical de Txaikovski.
El seu instint de músic l’orientava cap a la simfonia i el ballet però per raons d’ordre pràctic decideix escriure també òperes: Vakula 1874, Eugene Onegin 1878 i La Dama de les Piques 1889, entre les més significatives. Les tragèdies de Shakespeare també varen cridar l’atenció del compositor. Romeu i Julieta i els seus amors desventurats és la seva primera obra mestra.
Francesca da Rimini, creació de gran patetisme expressionista, sota l’influx de la Divina Comèdia de Dante, mostra la relació entre la música i la vida emotiva de Txaikovski. El seu patetisme li és una necessitat vital i pretén ésser un ideal d’art. La seva música transporta aires occidentals post-romàntics, respirant però essències nacionalistes.
El pla general de les simfonies de Txaikovski, consisteix en un primer moviment profundament pessimista, seguit d’un segon amb una malenconia serena i elegant, un tercer alegre i el darrer es converteix en un desbordament d’inspiració, exceptuant el de la Sisena Simfonia - Patètica- en la que Txaikovski entona el seu propi Rèquiem.
Txaikovski, fascinat per la cultura francesa, estableix amistat amb el compositor Saint-Saëns descobrint mútuament la passió per el ballet. De la seva estada a Itàlia, s’emportà records inesborrables representats en el “Sextet Record de Florència”.
Concerts per a piano, obertures, poemes simfònics, òperes, simfonies, suites per a orquestra, són part del corpus musical de P.I.Txaikovski, mort a Sant Petersburg, vuit dies després de dirigir l’estrena de la Simfonia Patètica (1893).
