La història musical germànica s’inicia a l’Edat Mitjana amb els compositors de cant litúrgic i posteriorment, en el Renaixament es coneixen ja els primers compositors importants alemanys: Heinrich Isaac, Ludwig Senfl i Roland de Lassus. La reforma de Martí Luter a principis del segle XVI, va promoure un veritable moviment d’inquietud tant polític com artístic. Aquesta situació de tensió constant va marcar l’estètica musical alemanya en els principats i regnes protestants i, com a reacció, en els estats catòlics de l’àrea germànica. La repercussió d’aquestes agitacions es projectaren durant tota l’època barroca en la qual prosperà una extraordinària escola musical alemanya.
La música abans de J.S. Bach gaudeix de qualitats pròpies. Però, els compositors desenvolupen tècniques d’escriptura inspirades en el canvis agitats del Renaixement.
Gèneres musicals del segle XVII, importats d’Itàlia, com el coral per a teclat o la cantata, la sonata i l’oratori s’adapten al gust alemany de l’era barroca. També en aquesta època, emergeix la figura del gran mestre Heinrich Schütz , el compositor i teòric Michael Praetorius i el clavecinista i organista J.J. Froberger, músics que varen transformar la visió del món musical d’aquell temps.
Les figures magistrals de Schein, Scheidt, Schmelzer, Muffat, Biber i el gran Dietrich Buxtehude varen consolidar el projecte d’aquesta nova experiència.
J.S.BACH (1685-1750) va rebre l’herència de totes aquestes formes musicals dels seus avantpassats. La personalitat de J.S. Bach, juntament amb la fusió d’influències italianes i franceses, que el mestre coneixia a la perfecció, donarà pas al seu estil musical únic i inimitable.
